Estelada 2014 ha preparat una taula rodona per analitzar les conseqüències de l’1-O

La plataforma Estelada 2014 ha dissenyat per aquest proper dissabte una taula rodona amb especialistes que analitzaran les conseqüències dels resultats del referèndum d’autodeterminació celebrat el passat 1 d’octubre. Els convidats a la taula rodona, que durà per títol Post 1-O. I ara què?, són persones que ja havien sigut convidades per l’entitat i que, pel vincle establert, s’han prestat a participar d’aquesta taula rodona.

Concretament són Elisenda Paluzie, degana de la facultat d’economia de la Universitat de Barcelona, va venir fins a Olot el 14 de febrer del 2015 per presentar el seu  llibre Podem. Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent. Per la seva banda, Anna Arqué, portaveu de la International Commission of European Citizens (ICEC), va venir el passat 18 de març com a col.laboradora dels dos darrers llibres de l’advocat i activista Pau Miserachs; així mateix, Pere Cardús, periodista, va analitzar per a l’entitat els resultats de les eleccions del 27-S el 10 d’octubre del 2015. Finalment, Josep Costa, professor de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra, va venir a Olot el passat 10 de juny per presentar el seu llibre O secessió o secessió. L’acte pretén aclarir els fets esdevinguts fins ara i posar llum sobre els que poden passar a partir d’ara, com són l’activació de l’article 155 de la Constitució espanyola per part del Govern espanyol i l’aprovació de la Declaració d’independència pel Parlament català, a partir de l’anàlisi i el debat entre els quatre convidats.

L’acte es durà a terme aquest proper dissabte, 28 d’octubre, a les 7 de la tarda, a l’Orfeó Popular Olotí.

Crida a defensar la democràcia i l’autodeterminació

La setmana passada vam assistir a un nou embat per part de l’Estat espanyol que pretén posar setge, no només a la llibertat d’expressió i d’opinió, sinó a la pròpia autodeterminació i la democràcia. Els registres a mitjans de comunicació (El Vallenc, Punt Avui, Nació Digital, Vilaweb), les detencions de càrrecs de l’administració de la Generalitat, l’assalt a les dependències del Departament d’Economia i Finances i l’intent d’entrar a la seu nacional de la CUP, demostren que la campanya de repressió i d’ocupació policial i militar de Catalunya ha començat. L’últim element ha estat nomenar un tinent coronel franquista com a cap dels cossos de seguretat a Catalunya, inclosos els Mossos d’Esquadra.

Concentració davant conselleria d’economia pels registres i les detencions de la Guàrdia Civil

Però aquest setge a la democràcia no comptava amb la reacció de la gent, que des del primer moment va acudir als llocs escorcollats per protegir i acompanyar els detinguts. Des d’aleshores, la gent continua al carrer, continua l’activació popular i la solidaritat per defensar la democràcia i el dret a decidir. És el poble i la classe treballadora autoorganitzada l’única capaç de garantir els drets polítics, socials i laborals, així com totes les llibertats democràtiques.

Ni les mentides sobre les situacions tumultuàries del ministre portaveu del Govern espanyol ni les manipulacions informatives dels mitjans unionistes que pretenen donar la imatge que a Catalunya la situació és inestable i incontrolable per part dels Mossos, fet que hauria portat a l’executiu espanyol a prendre el comandament de la policia autonòmica, podran aturar el moviment que ens ha de portar a la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant del proper 1 d’octubre.

No hi ha marxa enrere ni cap possibilitat de pacte o de diàleg que passi per qüestionar el caràcter refrendatari i vinculant de l’1-O; malgrat totes les dificultats evidents, generades per les operacions de l’Estat, cal que el Govern treballi de forma incansable per buscar alternatives per totes i cadascuna de les dificultats.

Aquesta no és una convocatòria partidista, és una qüestió de poder popular contra el poder dels estats. La nostra participació és la màxima expressió que la democràcia guanyarà perquè el sí no és només un sí a la independència, és un sí antifeixista. La mateixa repressió de l’Estat converteix el referèndum en l’única alternativa i referma el seu caràcter vinculant. Aquesta batalla per la democràcia la seguirem guanyant com hem fet fins ara, amb fermesa, amb serenitat i amb desobediència civil no violenta. Avui el canvi és derrocar un règim del 78 en fallida ètica i democràtica i passa per fer el Referèndum i guanyar-lo. Avui, quan l’estat espanyol imposa un estat d’excepció encobert, defensar la democràcia és defensar l’autodeterminació.

ERC i PDeCAT abandonen el Congrés pels registres i les detencions a les conselleries de la Generalitat

El projecte d’Estat que defensen PP, PSOE i C’s es basa en les identificacions, confiscacions, prohibicions, multes, persecucions i amenaces. La nostra proposta ha de ser votar, obrir un procés per crear un nou país. Davant de les seves amenaces, la nostra llibertat; davant les seves armes, les nostres urnes; davant la submissió al seu poder, autodeterminació popular. Davant les amenaces de la fiscalia de l’Audiència Nacional d’obrir una causa general per sedició, quan la seva única resposta a les demandes legítimes del poble de Catalunya és per la via de la repressió, les amenaces i la restricció de llibertats, seguim i seguirem, sense por.

La involució democràtica de l’Estat espanyol va més enllà d’un sol partit polític; és tota la maquinària de l’Estat la que l’impulsa i el sosté. Per això, a la gent dels Comuns, si realment volen contribuir a donar veu al poble de Catalunya i a defensar la democràcia que vinguin l’1-O a defensar el referèndum a les portes dels col.legis electorals. Companyes amb qui ens hem mobilitzat per tantes causes: us cridem a sortir al carrer de nou, a cridar a la participació, a defensar la democràcia, a defensar el dret a la llibertat d’expressió, a defensar el dret a la lliure reunió, a defensar el dret a l’autodeterminació dels pobles ara i aquí.

I a la gent del Partit Socialista, fins quan seguireu recolzant la deriva autoritària de l’Estat i del PP? No calleu, si us plau, denuncieu l’operació i sortiu al carrer. Ens sorprèn que qui pretengui sostenir la proposta de referèndum acordat amb l’Estat, o d’estat federal, o de govern de canvi, amb un Partit Socialista que no deixa de ser encara un dels principals pilars on se sustenta el règim monàrquic i antidemocràtic del 78. Per això, emplacem els militants i electes del PSC a fer com ja estan fent molts dels seus alcaldes, seguir la seva consciència i no la disciplina del partit i situar-se al costat del poble de Catalunya, de la democràcia i del dret a l’autodeterminació.

#1OctVotaré Bànner 50

Quinze nous estats han sorgit a Europa des del 1990. Una desena més havia guanyat la seva independència des de primers del segle XX. El naixement d’un nou estat no és, doncs, cap fet anormal al continent europeu. Cap dels nous estats, per cert, ha volgut tornar a la seva situació anterior.

#1OctVotaré Bànner 49

Catalunya té una llarga tradició en solidaritat i cooperació internacional. Segons dades del govern català, Catalunya aporta el 20% dels prop de 2.400 milions d’euros que l’Estat espanyol dedica a cooperació, uns recursos que no pot controlar, però, directament. En una Catalunya amb plenes competències en acció exterior i amb més recursos podrem donar un gran impuls a tot aquest àmbit.

#1OctVotaré Bànner 48

Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’any 1992 Barcelona va situar-se al món. La ciutat va iniciar una transformació que l’ha convertit en una de les grans capitals mundials, no només perquè és entre les vint més visitades pels turistes, sinó pel seu atractiu comercial, econòmic i, per què no?, pel clima. L’Estat, però, no ho posa fàcil amb traves constants al desenvolupament de l’aeroport i del port. Sent la capital d’una Catalunya independent, Barcelona podrà consolidar encara més el seu lloc al món.

#1OctVotaré Bànner 46

Catalunya, com la resta de l’Estat, pateix la disbauxa d’horaris implementada durant el franquisme. Des de fa temps, però, s’està treballant per revertir aquesta situació i consolidar uns horaris més racionals, semblants als europeus, que permetin una major conciliació familiar. Amb un estat al darrere, ben segur que serà molt fàcil tirar endavant aquesta reforma.

#1OctVotaré Bànner 45

El mes de març passat, el govern espanyol va decidir rebaixar finalment, després de quatre anys i mig de protestes del sector, l’anomenat IVA cultural del 21% al 10%, mesura, però, que no va afectar el món del cinema. El govern de la Generalitat ha apostat sempre, en canvi, per aplicar un IVA cultural reduït, política que es podrà decidir lliurement amb un estat català propi.

#1OctVotaré Bànner 44

L’Estat espanyol s’ha fet famós, aquests últims anys, per les nombroses infraestructures ruïnoses que s’han construït: aeroports deserts, autopistes en fallida, estacions de l’AVE on hi pugen quatre gats. Una despesa monumental que agrairem no haver de continuar compartint. Deixarem de pagar administracions duplicades i ministeris sense competències. Com el Ministeri de Cultura i Educació, vist que la Generalitat té traspassades totes les competències en aquests àmbits. I tantes altres oficines públiques que l’Estat no ha desmuntat, malgrat que fa anys que en va perdre les competències en favor de la Generalitat.