Estelada 2014 participa a l’acte unitari de la Vall d’en Bas

Estelada 2014, que forma part de la plataforma Garrotxa pel Sí, participa de l’acte que han preparat per al proper dissabte 2 de setembre entitats i partits independentistes de la nostra comarca. L’objectiu de l’acte és a favor de la participació i del vot afirmatiu al referèndum del proper 1 d’octubre. L’acte comptarà amb la participació d’un representant de cada partit i entitat, que explicaran els motius per participar i votar sí al referèndum d’autodeterminació que ha de convocar el Govern de la Generalitat. Entre els participants, intervindran Núria Torres, presidenta d’Òmnium Cultural de la Garrotxa, Narcís Capdevila, membre del secretariat de l’ANC i Jaume López, professor de teoria política de la UPF i membre de Reinicia Catalunya, que representarà Estelada 2014. Pel que fa als representants dels partits, hi participaran Lluís Guinó, alcalde de Besalú i vicepresident del Parlament de Catalunya, Jordi Martí, senador d’ERC per Girona, Assumpció Laïlla, diputada de Demòcrates de Catalunya i Ricard Torné, membre del Secretariat Nacional de la CUP.

L’acte se celebrarà el proper dissabte, 2 de setembre, a les 12 del migdia a l’equipament de can Trona de Joanetes, la Vall d’en Bas. Després de l’acte hi haurà unes havaneres a càrrec del grup Sifasol i vermut i pica-pica per als assistents.

http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/la-garrotxa-pel-si-organitza-un-colloqui-amb-entitats-i-partits-sobiranistes-dissabte-a-can-trona

http://www.elgarrotxi.cat/garrotxa-pel-si-ha-preparat-un-acte-de-suport-al-si-al-referendum-de-l1-o/

 

 

 

Anuncis

La Constitució d’un sol poble, Jaume López

Jaume LópezDes del punt de vista de l’oportunitat política potser tingui una gran importància determinar si les properes eleccions seran plebiscitàries o constituents, si el que volem és saber quin és el suport ciutadà a la independència i preparar les estructures d’estat que ens permetin declarar la independència d’aquí a 18 mesos, o si hem de començar a actuar com un estat independent des de l’endemà de les properes eleccions si guanyen els partits pro independència. En versió CiU i ERC, respectivament. Sigui com sigui, estem d’acord que –i per aquest ordre lògic– cal saber si la majoria dels catalans estan a favor de la independència, i si és així, preparar-ho tot per esdevenir un nou estat, el que vol dir preparar les estructures d’estat mínimes necessàries, aprovar una llei de transició que defineixi quin és el marc jurídic mentre no s’aproven les noves lleis que donin seguretat jurídica als ciutadans durant tot el procés, i elaborar la constitució d’un nou estat.

ON SOM PEL QUE FA A AQUEST darrer punt? Tenim, de moment, diverses iniciatives ciutadanes que proposen un text constitucional complet i que esperen millorar-lo a D¡través de la participació via internet (com a mínim, http://www.constitucio.cat i la que han elaborat una desena de jutges que té com a cara visible el jutge Vidal). Tenim, també, iniciatives, no necessàriament vinculades en primer terme amb un horitzó independentista, que fa mesos que estan encaminades a organitzar processos participatius per definir com podria ser un nou país (entre elles, Procés constituent, Parlament ciutadà, El país que volem). Tenim les declaracions del president de la Generalitat i els presidents d’ERC, ICV i representants de la CUP que han afirmat que cal iniciar un procés participatiu orientat a elaborar la futura constitució, i la moció 157/X, sobre el 9-N i l’obertura d’un procés constituent, aprovada el 13 de novembre, que insta el govern a encarregar, “després d’obtenir el mandat democràtic necessari”, “a un grup de treball designat de manera conjunta pel Parlament mateix i per agents polítics i socials representatius de la pluralitat del teixit existent, la redacció del procediment democràtic i participatiu que ha de regir el procés constituent”.

TÉ FORÇA LÒGICA QUE, DAVANT DEL repte –i la gran oportunitat!– d’elaborar una constitució per a un estat del segle XXI, es plantegi en uns termes molt diferents a com es van redactar les constitucions en el passat. Aconseguir un procés obert i inclusiu és la millor garantia que els fonaments del nou estat són sòlids, gaudeixen de la màxima legitimitat i són radicalment democràtics. Una constitució democràtica, en sentit profund, ja no pot ser només una constitució que presenta sobre el paper mecanismes democràtics, sinó, per començar, una constitució que s’ha elaborat tenint en compte les preferències ciutadanes, amb procediments transparents i de retiment de comptes. El resultat també depèn del procés. Només cal veure com es van escriure els articles més antidemocrà- tics de la Constitució espanyola.

CAL DISSENYAR UN PROCÉS QUE POSI en valor i aprofiti tots els esforços ja realitzats fins ara en aquesta direcció. Però que tingui la convocatòria del govern i els recursos públics necessaris per arribar a tothom. Que reculli els anhels socials sobre com hauria de ser aquest nou estat i que quan els traspassi a un text constitucional garanteixi el protagonisme de la ciutadania, que, juntament amb parlamentaris i experts, sigui coresponsable de la redacció del text. No cal ni molts diners, ni molt temps per fer-ho. Si hi ha recursos, per exemple, perquè els espectadors de la televisió pública donin el seu parer sobre quin és el millor cor de cant, per què no n’hi haurien d’haver per recollir, difondre i opinar sobre aspectes de la futura constitució a través d’aquest mateix mitjà? No caldrà inventar res, només seguir bons exemples com els d’Irlanda i Islàndia i pensar com aplicar-los al nostre context.

UN PROCÉS D’ELABORACIÓ constitucional, obert i inclusiu, probablement sigui la millor (la darrera?) oportunitat perquè parts importants de la societat catalana que no són independentistes s’engresquin contribuint en el disseny del país en el qual els agradaria viure. La constitució catalana no pot ser la constitució (només) dels independentistes. Ni dels experts. Ni dels polítics.

Publicat a El Punt Avui, dissabte, 14 de febrer del 2015

Per què vull un estat? Jaume López

Jaume LópezLa crisi política i el procés independentista han donat lloc, en els darrers temps, a diverses iniciatives que tenen en comú la voluntat de repensar el país i les seves institucions i, fins i tot, redactar una Constitució. Algunes són experiències de deliberació col·lectiva (com, per exemple, Procés Constituent o El País que Volem), d’altres són el fruit de la reflexió de petits grups (com la iniciativa Constitucio.cat o la que encapçala el jutge Vidal).

Aquesta energia creadora ja ha arribat al Parlament. El 13 de novembre passat es va aprovar la moció 157/X, sobre el 9-N i l’obertura d’un procés constituent, que insta el Govern a encarregar a un grup de treball “designat de manera conjunta pel Parlament mateix i per agents polítics i socials representatius de la pluralitat del teixit social, el disseny d’aquest procés participatiu, tenint en compte els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i incloent els mecanismes, les condicions, el format i els temps, espais i procediments de debat i decisió populars sobre la redacció d’unes noves bases constituents de la futura República”. Així mateix, tant el president de la Generalitat com els presidents d’ERC, ICV i representants de la CUP han expressat públicament la voluntat d’obrir un procés participatiu orientat a elaborar la futura Constitució, ja sigui per ser aprovada en el proper Parlament o en el següent.

Efectivament, l’elaboració d’una Constitució democràtica al segle XXI requereix un procés diferent del que se seguia al segle passat, ja que avui la ciutadania està més informada i compta amb uns nivells de formació històricament mai vistos. La Constitució ha de ser radicalment democràtica tant en els resultats com en el procés, que cal que sigui participatiu des de l’origen fins al final si es vol legitimar socialment el nou text constitucional i eixamplar la base social favorable a la nova República, incorporant-hi també aquells que, d’entrada, no s’han manifestat a favor de la independència però que es poden sentir interpel·lats per un procés de definició ciutadana d’un nou estat. A Europa tenim exemples recents de processos similars, com a Irlanda i Islàndia o les previsions del llibre blanc a Escòcia.

En tots s’ha seguit un procés que podríem anomenar -seguint la terminologia anglosaxona- de convenció constitucional, que inclou diversos procediments democràtics, en què cadascun aporta virtuts específiques al procés. Sens dubte, als antípodes de la típica comissió parlamentària o de la tradicional assemblea (parlamentària) constituent. Pel que fa a aquesta metodologia d’elaboració de la Constitució catalana (que va més enllà de l’estricta redacció final del text constitucional, no s’ha de confondre!), actualment des de la societat civil s’està treballant per buscar d’unificar les diverses propostes.

A hores d’ara, i sense entrar en el debat que caldrà fer en el si de totes les organitzacions i actors implicats, es pot imaginar a grans trets una convenció constitucional d’acord amb les diverses dimensions democràtiques a cobrir. Podria comptar amb quatre fases que podrien desenvolupar-se al llarg de 18 mesos:

– Una fase vinculada a la democràcia participativa a iniciativa de la ciutadania activa que, de fet, podríem dir que ja ha començat: diversos grups ciutadans es qüestionen com podria ser el nou país a iniciativa pròpia. Aquesta energia ciutadana ha de ser aprofitada en fases posteriors.

– Una fase vinculada a la democràcia participativa amb suport institucional. Un cop institucionalitzada, la convenció ha de comptar amb debats de vocació massiva, oberts al conjunt de la ciutadania i representatius de la diversitat, que acabin de perfilar els anhels de la ciutadania sobre la futura República.

– Una fase vinculada a la democràcia representativa que treballarà a partir de les aportacions de la fase anterior per plasmar-les en un text constitucional. La implicació ciutadana hauria de continuar un cop el debat se situï al Parlament de Catalunya, gràcies a la deliberació conjunta en comissió pública entre representants electes i representants de la diversitat ciutadana escollits per sorteig estratificat, que reflecteixin la realitat social del país. Aquesta comissió hauria de fer encàrrecs específics als experts per tal d’aconseguir un articulat d’alta qualitat tècnica, subjecte a un estricte procediment de transparència i retiment de comptes, que reflecteixi els anhels ciutadans expressats en la fase anterior.

– Una fase vinculada a la democràcia directa: el text constitucional s’ha d’aprovar per referèndum com a garantia que el poder resta en darrer terme en mans de la ciutadania, amb la seva possibilitat final d’exercir l’opció de veto si no li convenç el resultat del procés. Per tal de superar “el tot o res” habitual en aquest mecanisme, i tan criticable, seria convenient introduir la possibilitat que els ciutadans puguin expressar el seu suport, per separat, a les diverses parts que componen aquest text final.

Potser a algú li pot semblar una proposta maximalista. Fins i tot irrealitzable. Es fonamenta, però, en metodologies que ja han demostrat les seves virtuts en contextos de països avançats. Cal, això sí, orientar recursos (debats retransmesos per televisió, ben estructurats, etc.). És a dir, creure-s’ho. No partim de zero. I no podem perdre l’oportunitat d’elaborar una Constitució del segle XXI. A través d’un procés participatiu i inclusiu que doni unes bases democràtiques molt sòlides al nou estat.

Jaume López és professor de ciència política de la UPF i portaveu de Reinicia Catalunya