Per un independentisme menestral

Enric Marín, en el seu pròleg “Les raons d’una revolta democràtica” al darrer premi d’assaig de la fundació Josep Irla, otorgat als periodistes d’El pati descobert (Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume), per al seu estudi Catalunya, un pas endavant (publicat per Angle Editorial), explica que l’independentisme dels darrers anys està protagonitzat per la “nova menestralia”. “de l’emprenedor autònom al petit o mitjà empresari i del treballador industrial al funcionari de sanitat o d’ensenyament”.

Amb aquest mateix esperit, el d’acostar el procés català cap a la independència al gruix de la població, des d’Estelada 2014 hem iniciat dos projectes que volen projectar l’independentisme de la nostra comarca cap a les classes populars i mitjanes. En primer lloc, a partir del mes de gener i fins al mes de maig, celebrarem un cicle de xerrades que, amb el títol de “I després de la consulta, què?”, vol portar fins a Olot representants dels partits polítics a favor del dret a decidir (amb acord o sense amb l’Estat espanyol) per explicar quin és el seu full de ruta. Així, cada mes aproximadament ens visitaran el representant d’ICV-EUiA, la CUP, PSC, ERC i CDC i, després de la seva exposició, seran interrogats per representants de la societat civil garrotxina sobre la seva proposta. La cita serà al Casal Marià els dissabtes, a 2/4 de 8 del vespre, 25 de gener, amb el diputat d’ICV, Marc Vidal; 15 de febrer, amb el portaveu de la CUP, Quim Arrufat; 15 de març, amb el diputat del PSC, Ferran Pedret; 5 d’abril amb el representant (encara per designar) d’ERC, i 3 de maig, amb el portaveu de CDC, Jordi Turull. El cicle comptarà amb la col.laboració de l’ANC d’Olot, d’Òmnium Cultural de la Garrotxa, del PEHOC, del Cercle Euram Garrotxa, de la Greda, entre d’altres entitats, a més de l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa.

En segon lloc, hem iniciat, en col.laboració amb la majoria dels ajuntaments de la comarca, unes xerrades informatives sobre el procés de Catalunya cap a la independència. La nostra proposta ha estat molt ben acollida pels ajuntaments i la iniciarem aquest dissabte, 14 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala de conferències de l’Ajuntament de les Preses (damunt del bar La plaça), amb la xerrada La independència, l’única sortida per a Catalunya, a càrrec del nostre secretari, Raül Massanella. Aquesta iniciativa l’estendrem també cap als casals de la gent gran i cap a les associacions de veïns, així com també l’oferim per aquelles entitats, col.lectius i grups de persones que vulguin saber de primera mà el procés que ens ha de portar cap a la consulta o referèndum i a l’Estat propi. Per tal de sol.licitar-ho, tan sols heu d’enviar un correu a esteladaolot@gmail.com i us respondrem concretant un calendari. Totes aquestes iniciatives apareixeran publicades en el nostre blog, https://estelada2014.wordpress.com/.

No deixarem, però, d’organitzar les nostres ja tradicionals xerrades, i tant aquest mes de desembre com el mes de gener en celebrarem encara. Així, aquest divendres, la Fundació Catalunya Estat, a través del seu president Jaume Vallcorba, pronunciarà a Olot dues xerrades: la primera, a les 5 de la tarda al casal L’Esplai (Plaça Catalunya, 4), amb el títol Amb la independència, què passarà amb les nostres pensions?. Més tard, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de la Garrotxa (c. Hospici, 8), parlarà sobre Estratègia i negociació per a la independència.

Per altra banda, el següent convidat serà l’economista Miquel Puig que, conjuntament amb Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, acaba de publicar el llibre Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible (Pòrtic Edicions) i que presentarà a Olot. Serà l’11 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de la Garrotxa (c. Hospici, 8), d’Olot.

Amb aquestes iniciatives, Estelada 2014, que des de fa més de nou anys ha portat fins a Olot les veus més importants per explicar la necessitat que té Catalunya d’esdevenir un nou estat, fa un pas endavant d’acostar l’explicació objectiva i raonada del procés a les classes mitjanes i populars, amb el desig de col.laborar encara més a aconseguir aquesta fita que és, per a nosaltres, una necessitat vital.

Baltasar Navarro

President d’Estelada 2014

Targetó Fund.Cat. Estat – L’Esplai Olot

Cartell des 2 13-02

Anuncis

L’endemà de la independència

Ara que el procés cap a la independència no té aturador, malgrat totes les amenaces de Cospedal i Sánchez-Camacho, ara és el moment  de començar a explicar què passarà l’endemà de la proclamació de la independència.

Mentre alguns partits polítics ja comencen a moure fitxa de cara a les últimes eleccions d’una Catalunya autònoma (ERC ja té el seu últim cap de llista, mentre s’acceleren els moviments per crear una coalició independentista que hi concorri, a l’espera de la decisió de la CUP de si s’hi presentarà), el Cercle Català de Negocis (CCN) ha començat la seva campanya Dmés1 per explicar “quin és el procés que ens portarà a la consecució de l’Estat propi i com serà l’endemà de la independència”. Aquesta campanya inclou cinc informes molt ben elaborats que expliquen raons econòmiques i de dret internacional i dirigida sobretot als indecisos sobre la viabilitat econòmica de la independència.

D’altres, com Estelada 2014, contribuirem a aquests passos organitzant un cicle de xerrades en què els convidats i els temes que tractaran ens explicaran diferents aspectes que demostren la viabilitat de la nostra independència: econòmica, cultural, lingüística, social, d’infraestructures, internacional, etc.

Esperem complir les vostres espectatives i continuar contribuint al procés que ens ha de dur a esdevenir un nou estat propi.

La crosta nacionalista s’està tornant tova

Que els mitjans públics de comunicació del nostre país no són el que eren, fa temps que ho sabem. Que, a més, tenen enemics en el sí de les seves pròpies estructures, també fa alguns dies que ho sabem. Però que les icones d’aquests mitjans pleguin perquè no comparteixen el projecte, això és nou. M’explicaré.

Des de fa un temps, TV3 i Catalunya Ràdio ja no són les més vistes ni escoltades a Catalunya. No és d’estranyar si pensem en la massiva presència de ràdios i televisions privades al nostre país fruit d’unes distribucions d’ones i de canals fetes des de Madrid i permeses des de Barcelona, que distribueixen a una població potencial de més de quatre milions de persones que viuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana programes de clar contingut i ideologia anticatalanes. Però algú podria dir-me que no és res més que la llei de l’oferta i la demanda: a més demanda de deteminats continguts, més oferta.

Després, va ser des de dins el propi govern d’entesa que van començar a aparèixer els enemics. Al bon Joan Ferran no se li va ocórrer res més que qualificar de “crosta nacionalista” els continguts i professionals que hi havia al capdavant dels programes més vistos i escoltats de TV3 i Catalunya Ràdio. Ningú no el va fer callar, sinó tot el contrari: se li va permetre d’intervenir en una sessió de control del Parlament amb el conseller Tresserres per fer aquestes declaracions i a més demanar explicacions. El conseller, és clar, se’n va sortir com va poder, és a dir, no gaire bé. A partir d’aleshores va venir tot el circ de la CCMA: que si triem sense interferències dels partits polítics, que si el Parlament és l’únic que hi tindrà control, que si aquest a mi no m’agrada, que aquell ens agrada a gairebé tots, i fins als nomenaments finals: Mònica Terribas com a directora de TV3 i Oleguer Sarsanedas que continua a Catalunya Ràdio. Algú va respirar tranquil: amb la Terribas als despatxos, no tindria temps de pessigar els seus entrevistats de La nit al dia, programa que posteriorment ha desaparegut de la graella de programació. I d’en Sarsanedas, millor no parlar-ne: ha fet perdre Catalunya Ràdio la primera posició de les audiències.

L’última plançonada l’hem tinguda aquest divendres, quan una altra icona dels nostres mitjans públics ha anunciat que deixa la ràdio nacional de Catalunya per no coincidir en el model de ràdio que se li proposava. L’Antoni Bassas ha estat durant molts anys la veu del matí de moltes ràdios de cases i cotxes; ell ens ha fet arribar l’última hora de les converses entre els principals partits del nostre país; ell ha entrevistat els nostres líders polítics; ell ha introduït la sàtira i la ironia amb l’APM?. I ara ell abandona Catalunya Ràdio per desavinences amb el projecte de ràdio dels seus directius.

El bo d’en Joan Ferran deu estar brindant amb cava perquè la seva estratagema de carregar-se la “crosta nacionalista” dels mitjans públics està funcionant. El següent pas, quin serà? Fer una televisió bilingüe, ara que els telenotícies informen més d’allà que d’aquí? O potser fer teleescombraria per tenir-nos a tots ben adormidets i que oblidem els embats sobiranistes que sacsegen periòdicament el país? I els altres membres del govern, què en diuen de tot plegat? ERC no és la responsable dels mitjans públics de televisió i ràdio? Doncs, què pensa fer? Oblidar-se de “la ràdio nacional de Catalunya”, com es deia fa uns anys? I ICV? Pensen motivar-se amb el país o continuaran tan obscurs i tan eixuts com sempre?

Des del mitjans públics s’està contribuint a la desnacionalització del país, i és permès precisament per aquells que han fet del tema nacional bandera electoral. Què hi diran ara? Com s’excusaran? Una vegada més predominen els criteris de partit, la cadira que diuen els votants, que no pas els del país. I el que és més greu és que és el camí que espera a tots els professionals de la comunicació que no vulguin dedicar-se a l’entreteniment i els esports, que sembla que són les noves preferències. Informació, no cal, que si estem massa informats potser faríem canviar les coses i no interessa.

Cada dia em sento més estrany en el meu país, perquè devem ser l’únic país del món que, tenint una televisió i una ràdio dites “nacionals”, però sense tenir nació i molt menys estat, ens les estem deixant perdre perquè les hem deixat en mans d’aquells que no creuen en el nostre país i, a més, se’l volen vendre a Prisas i Godós. Potser que ens fem tots andorrans, que allà com a mínim el català és l’única llengua oficial a tot arreu, encara que només el parlin quatre gats. Com a mínim la llei els ampara.

El català, llengua pròpia i única

Aquests dies estem en ple debat sobre el Manifiesto por la lengua común, és a dir, per la llengua castellana, en què polítics, intel.lectuals i mitjans de comunicació s’han anat posicionant en una o altra banda. Des dels que hi han aparegut vinculats com Luz Casal o Montserrat Caballé, que ho han hagut de desmentir, fins aquells que s’hi declaren plenament d’acord, com són, és clar, des del Mundo, la COPE, Tele 5 o la SER.

No és la primera vegada que la polèmica lingüística surt a la palestra; cada temporada, i des d’alguns mitjans de comunicació espanyols, apareixen temes que animen l’anticatalanisme a l’estat espanyol. Una vegada més, les tergiversacions d’aquests mitjans (recordem el reportatge de Telemadrid) actuen com a resort per despertar les ànimes dels que no ens volen diferents, però ens continuen volent per mantenir les economies de les comunitats autònomes dites més “pobres”.

Enmig de tot plegat, el PP ha celebrat els seus congressos espanyols i català i no ha manifestat res sobre el tema. Ni a favor ni en contra. Segurament la posició de centralitat que Rajoy ha imposat al partit, més el fet de fer-ne fora personatges tan indesitjables com Acebes i Zaplana, més l’interès a acostar posicions amb la dreta nacionalista (CiU i PNB), fan que el debat sobre la llengua no formi part, de moment, de l’agenda Popular. Preocupa més la situació econòmica i, per tant, les balances fiscals i la negociació sobre el sistema de finançament.

De tota manera, que el PP no en parli no vol pas dir que no hi estigui d’acord, tot el contrari. Recordem que l’expresident de PP de Catalunya ha declarat més d’una vegada que la Generalitat incompleix la llei amb la immersió lingüística, un sistema, per altra banda, avalat per la comunitat internacional com un dels millors per afavorir la integració de les persones nouvingudes al nostre país.

Les actituds que aquests dies s’han manifestat a favor d’una llengua castellana superior a la resta de llengües de l’Estat utilitzant l’argument ideològic de la superioritat demogràfica, recorda l’asedi i anihilació que els serbis infringiren a les altres nacions que formaven part de la desapareguda Iugoslàvia. L’actitud dels espanyolistes és cada vegada més violenta i agressiva, ja que han passat dels insults a les amenaces o els incidents, tal i com es va poder veure durant l’Eurocopa. I tot plegat amb el silenci còmplice dels mitjans de comunicació. I de la pròpia Unió Europea, la qual diu en un dels seus eslògans, Units per la diversitat; deu tractar-se de la diversitat estatal, ja que sovint mostren desinterès i fins i tot rebuig cap a cultures i llengües que no consideren seves. El que està clar és que la cultura, la identitat i la llengua dels pobles i de les nacions sense estat només les defensaran les pròpies institucions i els ciutadans autòctons. Així, un cop més, ja veiem que si no som nosaltres mateixos qui defensem i usem el català, la nostra llengua tindrà un futur incert.

La recuperació del sobiranisme

Des de fa un temps, les enquestes i els articles dels politòlegs expliquen la recuperació del sentiment sobiranista. Segurament hi han contribuït les dues crides a la manifestació de la Plataforma pel Dret de Decidir i els atacs continus dels diversos governs espanyols del PP i del PSOE. A un nivell molt més proper, la nostra comarca també ha viscut en els últims anys una recuperació del sentiment independentista. A la recuperació dels Maulets i del Sindicat d’Estudiants cal afegir-hi l’aparició d’Estelada 2014. Des del seus orígens, aquestes entitats han treballat per ampliar la consciència nacional i sobiranista a la nostra comarca, a través de l’organització d’actes que han tingut força bona acollida. En aquest sentit, Estelada 2014 complirà aquest any quatre de la seva fundació i des d’aleshores gairebé cada mes ha portat fins a la Garrotxa les personalitats més destacables per les seves opinions nacionalistes i sobiranistes. Cal, en aquest sentit, destacar l’acte protagonitzat per Josep M. Terricabras i, sobretot, la tríada protagonista de Sobirania i Progrés, Joel Joan, Héctor López Bofill i Oriol Junqueras.

Les últimes iniciatives que coneixem són, però, diferents. En primer lloc, la botiga Nirmanda, del carrer dels Sastres d’Olot, ofereix tot allò que necessita un bon sobiranista per anar pel món. Des de samarretes i gorres fins a begudes catalanes i música de tot tipus de gènere en català. El seu encarregat, a més, també us informarà dels actes sobiranistes que es realitzin a la nostra comarca i hi podreu tenir una conversa d’allò més distesa i interessant sobre qualsevol aspecte relacionat amb la sobirania del nostre país.

L’altra iniciativa ha vingut de la mà de l’Ajuntament de Besalú. Es tracta dels Diàlegs sobiranistes, un cicle de conferències en format sopar-col.loqui, en què hi col.laboren alguns dels restaurants de més nomenada del municipi besaluenc. Entre els convidats destaca Alfons López Tena, magistrat del Tribunal Suprem, i Pilar Rahola, la megaperiodista.

Sens dubte, totes aquestes iniciatives, i d’altres que esperem que vagin sorgint, col.loquen la comarca en molt bona situació de cara als propers esdeveniments que han de passar en el nostre país (el nou finançament, el pronunciament del Tribunal Constitucional pels recursos a l’Estatut), però caldrà també veure si la població de la Garrotxa accepta de bon grat aquestes iniciatives i s’anima a participar-hi. Només d’aquesta manera aconseguirem que el nostre país avanci cap a un futur sense dependència, més lliure. Perquè el que sobretot ens cal a tots, inclosos els garrotxins, és un compromís clar amb la nostra identitat, un compromís personal amb el nostre país, un compromís en el qual no hi participin aquells que no hi volen pertànyer. Només d’aquesta manera podrem col.laborar a portar el nostre país cap a on vulguem. I el que volem és que sigui com Kosovo, com Txèquia i Eslovàquia, com Montenegro, com serà Escòcia… independent.

Pregunta’t què pots fer tu per ell

El nostre país, i ens referim a Catalunya, es troba en uns moments crítics. Per una banda, als diferents fets infraestructurals dels últims mesos (apagades, trens, sequera, manca d’aigua…) cal afegir-hi el propi desgavell dels partits nacionalistes i sobiranistes, immersos en processos de redefinició i enfrontaments interns, o de la nostra pròpia classe dirigent, no només la política, que tampoc passa precisament pel seu millor moment.

Seria, doncs, molt fàcil que aquest situació ens sotmetés també a un pessimisme que, per perillós, podria esdevenir crònic i deixar-nos desarmats per quan haguem de reaccionar. Ens referim a la propera sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Per això, des d’Estelada 2014 us animem a reaccionar com encara ho fa una part de la societat civil, la social, econòmica, professional, que no espera què pot fer el país per ells sinó què poden fer ells per al país.

Prou, doncs, de pessimisme i sumem-nos a les actituds positives que hi són i a les iniciatives potents que també n’hi ha. Fixem-nos en aquelles iniciatives que ens omplem d’orgull provinents de la societat civil, com la tasca de les entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes, a les quals hem de felicitar i encoratjar a seguir amb la lluita, tot formant-ne part; o de la nostra escola catalana, tan atacada últimament, perquè mantingui encesa la flama de la qualitat educativa i el valor de la tasca ben feta amb la immersió lingüística; o la potent xarxa de premsa, ràdio i televisió local en català i per a Catalunya.

Hi ha molts aspectes que potser no surten als mitjans de comunicació, però on es fa una feina ben feta, nacional, amb voluntat de país, protagonitzada en gran part per una generació que no té les ports, els complexos ni els tics del franquisme o el pujolisme. Aquests joves, cada dia i amb normalitat, fan la seva feina des d’una perspectiva netament nacional.

Des d’Estelada 2014 intentarem potenciar aquestes actituds positives i ridiculitzar o minimitzar el sectarisme, el partidisme i el pessimisme que han potenciat alguns sectors i persones concretes en nom de la seva veritat.

Recordem els patriotes catalans

Recordem els patriotes catalans traspassats durant aquest any 2008… fora de la seva pàtria que han somniat complerta, lliure, sobirana, que han mort dins d’una Catalunya encara colònia, encara esclava, sense dret de decidir! Han mort fora d’una Catalunya lliure, per la covardia dels nostres polítics catalans, especialment pels que s’autoanomenen independentistes i sobiranistes. Cal homenatjar-los de cor i també de cor direm els seus noms amb emoció:

Lluís Maria Xirinachs
Josep Benet
Jordi Sarsanedes
Josep Palau i Fabre
Abat de Montserrat Cassià Maria Just
Marta Mata
Carles Fontseré
Sebastià Salellas
Josep Vicent Marquès
Salvador Escamilla
Ramon Sala i Canadell

Senyor Josep Lluís Carod-Rovira,
Senyor Artur Mas,
Senyors dirigents d’ERC,
Senyors dirigents de Convergència i Unió,

Vostès s’han presentat a les elecciions repetides vegades per conduir el poble de Catalunya a la sobirania i la independència complertes. El poble de Catalunya us ha donat majoria absoluta per sobre dels nostres enemics seculars. Què han fet amb aquests vots, amb aquests conscients, profunds i sentits vots del nostre poble?

De vostès depèn que s’aturi aquesta sagnia de patriotes morts fora de la seva pàtria complerta, per la qual han lluitat com a gegants fins a la desesperança, fins a l’extenuació, fins a la mort. Sense ells ara mateix som un ramat sense pastor, una ramat sense futur.

Si conserven encara una espurna de lucidesa i de dignitat, deixeu pas a les noves generacions, que aquestes confiem-hi i exigim-les-ho, sabran treballar plegades col.locant l’estel de l’estelada com a objectiu primer, comú, irrenunciable, el més digne i el més cobejat de tots: la independència de Catalunya.

Baltasar Navarro i Martínez
(02/09/2008)