Text íntegre de la Llei de Transitorietat Jurídica

La Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República s’aprovarà abans del referèndum de l’1 d’octubre i blindarà el seu resultat, garantint el procés que haurà de portar a la convocatòria d’eleccions constituents i l’aprovació de la Constitució de la República catalana si guanya el sí al referèndum.

Continua la lectura de Text íntegre de la Llei de Transitorietat Jurídica

Anuncis

Té Catalunya dret a l’autodeterminació?, a càrrec de Josep Costa (UPF)

Document que el professor Josep Costa (UPF) ha redactat per encàrrec del Diplocat per explicar teòricament per què Catalunya té dret a l’autodeterminació segons la llei internacional.

http://www.diplocat.cat/files/docs/170420-E02CA-CatalunyaDretAutodeterminacio.pdf

 

Conferència d’Oriol Junqueras: Crida a un nou país: la República catalana

Si fa tres setmanes el president d’ERC, Oriol Junqueras, va presentar el full de ruta d’Esquerra per assolir la independència (el què), aquest dimarts al Palau de Congressos de Catalunya reflexionarà sobre el ‘com’ aconseguir-la. Davant de més de 500 convidats i 1.500 seguidors, el líder republicà posarà sobre la taula la proposta amb què ERC confia assolir més escons independentistes en les eleccions. El president de la Generalitat, Artur Mas, escoltarà in situ la conferència, tot just una setmana després que llancés el seu full de ruta. Les negociacions entre els dos líders s’intensificaran les properes setmanes per tal d’acordar si al ‘sí-sí’ li convé una llista unitària (Mas) o bé diverses candidatures (Junqueras).

http://www.noupais.cat/conferencia-cridanoupais.pdf

http://www.naciodigital.cat/noticia/78973/video/moments/destacats/conferencia/oriol/junqueras

http://www.directe.cat/noticia/379457/el-gran-dia-de-junqueras-com-assolir-la-independencia

Declaració de Cornella de Llobregat de l’ANC

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la propera celebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter de plebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Català independent, vol fer pública aquesta

DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

http://jmarfany.blogspot.com.es/2014/11/anc-declaracio-de-cornella-text-complet.html

Conferència president Mas: Després del 9N, temps de decidir, temps de sumar

Conferència del president de la Generalitat “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar”
Barcelona, 25 de novembre de 2014
La convocatòria d’avui, a la que agraeixo molt la seva assistència i
l’interès que demostren amb la seva presència, respon a la necessitat i a la responsabilitat que sento com a President de la Generalitat de
traslladar als nostres conciutadans una reflexió i unes propostes sobre el procés polític que viu el nostre país. De fet, intentaré respondre a una qüestió cabdal que molta gent es formula: on som i cap a on anem.

Text: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/11/25/21/35/b453a45e-eea5-492d-bb30-657093a6a2ac.pdf

Vídeo:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/multimedia/detall.do?idioma=0&idMedia=da392e268b9860d78e67&isPlayListHome=true

 

Les deslleialtats de l’Estat respecte de Catalunya

L’objectiu d’aquest informe és presentar el grau de compliment del principi de lleialtat institucional de l’Estat envers Catalunya, amb les corresponents desigualtats que genera; fer un balanç, que no pretén ser exhaustiu, dels principals incompliments de l’Estat i de la
vulneració de les competències de la Generalitat; i quantificar el volum de deutes pendents, que fan més difícil la situació financera del Govern de la Generalitat. (…)

Per analitzar i descriure el nivell de deslleialtat institucional de l’Estat espanyol i les desigualtats que genera, el present informe s’ha dividit en tres àmbits d’anàlisi:

1) Un primer, que detalla l’actuació del govern de l’Estat en referència a la llengua, l’educació, la cultura, la protecció social i els valors democràtics. (…)

2) Un segon àmbit, que analitza el nivell de lleialtat institucional de l’Estat, des de la perspectiva del marc competencial i el respecte a l’autogovern. (…)

3) Un tercer àmbit d’anàlisi que quantifica el volum dels deutes de l’Estat respecte Catalunya i mostra l’arbitrarietat i manca d’equitat de l’actual sistema de finançament. Situació que, afegida al persistent dèficit fiscal, suposa una gran dificultat per a les finances de la Generalitat. (…)

 

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/10/15/17/34/5c6b6850-aacc-47b1-8889-1d2065d74913.pdf

L’èxit dels estats petits. Crèdit Suisse

Una Catalunya independent tindria un índex de desenvolupament més alt que no el que té ara dins d’Espanya, i superior també a l’estat espanyol sense Catalunya. Així ho indica un estudi fet per l’institut de recerca del banc Credit Suisse i que acaba de publicar, titulat ‘L’èxit dels estats petits‘ (pdf). Agafant l’índex HDI (Índex de Desenvolupament Humà), l’estudi estableix un rànquing dels estats del món on és més alt, i situa una Catalunya independent en el vintè lloc, per davant del vint-i-tresè que ocupa ara Espanya amb Catalunya i el vint-i-sisè que ocuparia l’estat espanyol sense Catalunya.

L’estudi també situa l’Escòcia independent en la vint-i-tresena posició, per damunt del lloc que ocupa actualment el Regne Unit, el vint-i-setè, i el que ocuparia un Regne Unit sense Escòcia (el trentè lloc).

Aquest índex que utilitzen els autors de l’estudi, l’HDI, és una mesura comparativa d’esperança de vida, alfabetització, educació i nivell de vida d’un país. És una mitjana estàndard que mesura el benestar. El van desenvolupar un economista indi i un de paquistanès el 1990 per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Al diferència del producte interior brut, aquest indicador inclou més factors, no només ‘físics’, per tenir en compte quin índex de desenvolupament té un país. ‘Si hi afegim l’educació, l’atenció sanitària o infrastructures intangibles, trobem que els països petits se’n surten proporcionalment molt bé’, diu l’informe. ‘Els països petits ocupen més de la meitat del primers trenta països. Escòcia i Catalunya mostren uns índexs d’HDI més alts que no el Regne Unit i Espanya, respectivament.

Un dels conceptes que introdueix aquest estudi és el de ‘infrastructura intangible’, en què s’inclouen cinc elements: l’educació, la sanitat, les finances, el servei per a les empreses i la tecnologia. I consideren: ‘El nostre parer és que si els països en desenvolupament poden aconseguir un creixement elevat amb la inversió en elements físics (per exemple, en infrastructures), necessiten cultivar infrastructures intangibles per a poder tenir un nivell elevat i sostingut de desenvolupament humà.’

Afegeixen: ‘Els països petits són set dels deu primers en el rànquing d’infrastructures intangibles, i un 60% entre els trenta primers. Els resultats són interessants perquè suggereixen que els països petits fan un bon ús dels seus recursos i obtenen un retorn positiu de les seves inversions.’

Per a posar un exemple, els autors comparen Escòcia amb Noruega. ‘Si comparem alguns dels indicadors econòmics, socials i polítics d’Escòcia trobarem que té algunes similituds respecte de països veïns com Noruega, en termes de mida, educació, indicadors d’atenció sanitària i de producció de petroli.’ Però afegeixen que és difícil de comparar casos concrets. ‘La poció màgica’, diuen, ‘per al desenvolupament d’un país petit és tenir un sentit de planificació estratègica i consciència de l’impacte de les forces externes, com els mercats, el comerç i la immigració, i, alhora, l’habilitat institucional per a implementar les polítiques en aquests àmbits.’

L’èxit dels països petits

L’informe comença recordant que des del 1945 el nombre d’estats membres de les Nacions Unides ha augmentat de mig centenar a 193, ‘dues terceres parts dels quals poden ser qualificats de “petits” (amb població inferior als deu milions)’. I que aquests països petits tenen una millor situació en termes d’educació, sanitat i infrastructures intangibles que no els estats mitjans; que els països petits són més oberts al comerç internacional i que s’han adaptat més bé a la globalització que no els països més grans.

Ara, també diu que ‘en el cas d’Europa, els vells països petits, com Suïssa i Suècia, se n’han sortit encara molt millor de la crisi de l’eurozona. És a dir, que si els països petits presenten en general més avantatges, aquells que, a més de petits, són més vells, encara ho tenen més bé, perquè han tingut temps de ‘desenvolupar un marc legal i institucional’. I són justament aquests petits i vells països, ‘els nòrdics i alpins’, que esdevenen un model a seguir per als petits nous països, per més que no tots els elements que han contribuït a l’èxit dels primers es puguin traslladar plenament als més nous.

https://publications.credit-suisse.com/tasks/render/file/?fileID=1CC21D53-CD3A-CB77-C15AD96D67EE1210