Pau Miserachs i Anna Arqué presenten Per defensar la democràcia, referèndum!


La xerrada que dissabte passat va organitzar Estelada 2014 va servir per presentar els dos darrers reculls d’articles de l’advocat i polític Pau Miserachs, president també del Grup d’Estudis Polítics. Els dos llibres, La democràcia captiva (2016) i Per defensar la democràcia, referèndum! (2017), recullen els articles que Miserachs ha publicat en diversos mitjans des d’octubre del 2015 fins a gener del 2017, en què analitza i opina sobre l’actualitat política vinculada a Catalunya.

La presentació també va comptar amb la presència d’Anna Arqué, portaveu als Països Catalans de la International Comission of European Citizens (ICEC) i autora del pròleg al darrer llibre de Pau Miserachs. La que fou responsable de relacions internacionals de les consultes per la independència, va explicar que l’ICEC vol donar testimoni del relat sociopolític català, “encara que sigui una finestra d’opinió subjectiva”, ja que defensen el dret del poble català a l’autodeterminació, però posant sobre la taula aspectes que el relat oficial no ofereix. Durant la seva intervenció, Arqué va defensar el referèndum com un instrument internacional útil per resoldre conflictes polítics, tal i com ha anat succeint durant la història; per a ella, el referèndum que Catalunya vol organitzar és legal “perquè respon a un ordenament jurídic internacional, que ja està contemplat en l’article ! de la Carta de les Nacions Unides, com a dret de tots els pobles”.

Per altra banda, defensa la internacionalització del procés català, però no per anar a fer pena o demanar suports, sinó per explicar que anem de debò, que ens ho creiem i que tenim capacitat política de portar-lo a terme, més que si tenim raó o és legítim.  I afegeix: “És amb el referèndum d’autodeterminació que el conflicte obert entre l’estat espanyol i el poble i les seves institucions catalanes supera la condició d’afer intern; utilitzar un instrument internacional abastament reconegut per dirimir conflictes polítics de manera democràtica permet una participació explícita d’actors internacional a nivell organitzatiu”. Aquesta participació tindria evidents beneficis; en primer lloc, abans del dia del referèndum, per informar de l’obstaculització per part de l’estat espanyol de la normal pràctica democràtica d’un referèndum; durant la campanya, el dia del referèndum i els dies següents, per tancar definitivament el resultat i per fer una tasca de governança, és a dir, de garantir que es compleixen tots els requeriments internacionals relacionats amb la celebració del referèndum i monitoritzar el seu desenvolupament i resultat; i en els setmanes posteriors, amb què amb la victòria en el referèndum i fins al moment de la declaració d’independència, s’han de fer tots els passos necessaris perquè la nova república catalana compleixi amb el principi internacional d’efectivitat, és a dir, que quan es declara la independència, el nou estat resultat pot, efectivament, funcionar com a estat independent. I en aquest sentit, no comparteix la idea de la necessitat de disposar d’una llei de transitorietat jurídica, atès que en el moment que sigui aprovada serà portada al Tribunal Constitucional pel govern espanyol i, per tant, invalidada; Arqué és partidària de disposar del reglament que organitzi el referèndum de forma tècnica i estableixi com es farà.

Per la seva banda, Pau Miserachs va explicar que el contingut dels dos llibres és un testimoni de l’operativa de l’estat espanyol, pendent d’apoderar-se de les autonomies a través de la recentralització, el control del finançament, l’usurpació de competència dels municipis, la descomposició del mercat de treball, la privatització dels serveis públics i, en definitiva, l’empobriment de la societat. I insistia que, des del 1975, amb la mort de Franco, s’havia articulat una operació per traslladar la legislació franquista a la Constitució, només canviant el sistema de sufragi, per així homologar-se a les democràcies europees.

En aquest punt, i a partir de la seva formació legalista, va descriure detalladament els fonaments jurídics a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya, recordant el contingut de la Carta de les Nacions Unides del 1967, la demanda també de l’ONU que Espanya organitzés el referèndum de la “província española” del Sàhara, que mai s’ha dut a terme, o, ja més recentment, en el tractat de Lisboa de la Unió Europea, (2005), en que els països signants fan una acceptació dels drets reconeguts per l’ONU, entre ells, el dreet a l’autodeterminació, i que Espanya també va signar. Així mateix, el referèndum no pot ser declarat il.legal pel govern espanyol perquè l’article 96 de la Constitució reconeix la vigència dels tractats ratificats per l’estat espanyol. Per a Miserachs, doncs, Catalunya és un fet nacional que té dret a decidir el seu futur a través d’un referèndum d’autodeterminació amb totes les garanties i organitzat perquè observadors internacionals vinguin a fer-ne el seu seguiment. I acaba: “El dret internacional és preferent i precedent al dret nacional”; per això, rebla finalment, “el procés cap a la independència no està en un carreró sense sortida, com alguns diuen. S’introduiran les corresponents modificacions del full de ruta per fer efectiu el mandat democràtic, garantint al màxim la seguretat jurídica, d’acord amb la voluntat del poble expressada el 27 de setembre de 2015, atorgant a l’independentisme, en les seves variants conservadora, centrista i esquerranista, la majoria absoluta en escons, per tirar endavant, sempre democràticament, les propostes adients.”

Després de les seves paraules, va ser el torn del públic assistent, que va participar d’un debat amè i animat, per exposar opinions, però també per aclarir dubtes. L’acte es va acabar amb la signatura de llibres per part del seu autor i que va oferir la llibreria Drac d’Olot i l’editorial Llibres de l’Índex.

La propera xerrada d’Estelada 2014 serà el proper divendres, 7 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la mateixa sala d’actes de l’Hospici, i comptarà amb la presència de l’economista i traductora alemanya Krystyna Schreiber, que presentarà el seu llibre Què en penses, Europa? (Angle Editorial), on transcriu 14 entrevistes amb personalitats europees que parlen del procés de Catalunya cap a la independència. Destaquen experts com Kai-Olaf Lang, assessor del govern alemany en política exterior, l’economista britànic Edward Hugh, que ha estudiat el moviment català, i el francès Gérard Onesta, vicepresident emèrit de la Unió Europea (UE), així com la presència de tres catalans: l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la UE.

Anuncis