Estelada 2014 presenta l’informe sobre les conseqüències penals als funcionaris elaborat per l’ANC


La plataforma Estelada 2014 va presentar dissabte l’Informe jurídic sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència, a càrrec de Josep Santolí, coordinador de la sectorial d’administració pública de l’ANC. La presentació va anar a càrrec de Josep Ferrés, coordinador de l’ANC de la Garrotxa.

L’informe constata que l’Estat espanyol utilitzarà tots els mecanismes possibles, també el de la por, amb les seves institucions, fins i tot sabent de l’escassa o nul·la justificació jurídica de la seva actuació. Per això, l’ANC ha fet una anàlisi exhaustiva de quines podrien ser les conseqüències legals dels treballadors i treballadores de l’administració pública catalana –tant de la Generalitat com la municipal i l’estatal– per aquells moments i situacions puntuals en què es puguin trobar amb normes o instruccions contradictòries, provinent unes de normativa o autoritats catalanes, i les altres de norma4va o autoritats espanyoles.

La conclusió fonamental de l’informe jurídic és que l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya, que s’executin d’acord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya i el Govern, és a dir, la Llei de Transitorietat Nacional, que ha de substituir la legislació espanyola i que en cap cas suposarà la comissió d’un delicte, d’acord amb els requisits assenyalats a l’informe, que estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun tipus d’incidència en l’actuació dels treballadors públics catalans: prevaricació, resolució arbitrària, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili, rebel·lió, sedició, traïció i delictes contra la pau o la independència de l’Estat; i incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal Cons4tucional.

Pel que fa a la prevaricació, en el cas que les normes i les instruccions del Parlament o del Govern siguin precises i concretes a la norma a aplicar, desapareixeran els elements bàsics d’aquest tipus penal, com són l’arbitrarietat i la intencionalitat; ja que l’actuació dels treballadors públics estarà emparada per una norma. El mateix passaria en la suposada omissió del deure de perseguir delictes.

En el cas de la desobediència o la denegació d’auxili, l’existència d’un mandat exprés sobre una conducta, i que aquesta ordre sigui clarament notificada a l’obligat a complir-la –és a dir, que no es tractaria d’una possible ordre genèrica– són alguns dels elements que no fan preveure que els treballadors públics es puguin trobar amb ordres contradictòries, concretes i individualment notificades.

Pel que fa a la rebel·lió o la sedició, són dos delictes que tenen com un dels seus fets essencials la violència i, per tant, cap de les actuacions dels treballadors públics en execució d’ordres del Govern o del Parlament constituiria cometre aquests delictes.

Finalment, en relació al possible incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal Cons4tucional, es requeriria la prèvia notificació individualitzada i pels conductes legals a la persona en concret, i no pas per una notificació genèrica, fet altament difícil atès que el Govern espanyol no disposa de prou secretaris judicials per fer una notificació a cadascun dels funcionaris de la Generalitat, Ajuntaments i altres ens públics.

L’estudi adverteix que la seva conclusió sobre la no existència de delictes no vol dir que els òrgans corresponents de l’Estat espanyol no puguin incoar diligències prèvies penals, com a mitjà de pressió i per intentar generar dubtes i por entre els diferents actors de la societat catalana favorables a la construcció d’un nou Estat independent. Per aquest motiu, l’ANC considera que és del tot necessari que funcionaris i autoritats coneguin amb profunditat els elements dels delictes que se’ls poden imputar, i que són analitzats en aquest informe, per tal que actuïn amb tota llibertat i no atemorits davant una estratègia d’Estat.

La xerrada va ser seguida amb atenció pel públic assistent, que després va demanar aclariment de dubtes, com ara quina podria ser l’actuació dels Mossos d’Esquadra, per a la qual el ponent es va reiterar en la importància de disposar d’una legalitat catalana que substitueixi la legalitat espanyola i ampari els funcionaris catalans.

La propera xerrada serà el dissabte, 18 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Hospici, i anirà a càrrec de Pau Miserachs, president del Grup d’Estudis Polítics, i Anna Arqué, membre de la International Commission of European Citizens , que presentaran els llibres L’estat contra la democràcia i La democràcia captiva. Ambdós llibres es trobaran a la venda a la llibreria Drac.

57

En aquest enllaç podeu trobar l’informe sencer: https://assemblea.cat/sites/default/files/material/Informe_sital_per_impressio%20%282%29.pdf

Anuncis