Perquè vull ser lliure, per Isabel-Clara Simó


imgresAls meus amics que dubten sobre la independència -abans eren moltíssims, ara quasi no en queden, fora de les formacions colonials- sempre el faig la mateixa pregunta: “S’està bé dins d’Espanya?”. Alguns m’han contestat que sí, d’altres deien si has perdut una guerra, t’has de rendir a l’evidència. I la majoria, que érem massa pocs i massa dividits.

La llista de disfuncions d’estar dins d’Espanya és llarga i s’ha divulgat a la xarxa. Però els fets nus són: que no tenim control sobre els nostres propis impostos; que no tenim cap dret a decidir sobre l’energia; que les xarxes de carreteres i de ferrocarrils no són a les nostres mans; que una política d’immigració pròpia no la podem tenir; que si el Parlament dicta una llei, pot ser anul·lada a l’acte pel Tribunal Constitucional; que els Tribunals de Justícia són sota la tutela dels tribunals espanyols; que no podem decidir sobre política universitària; que, malgrat que en tenim les competències, l’Estat s’ha apropiat de l’escola; que la nostra policia és menystinguda per les forces de l’ordre estatals; que l’Estat s’ofèn si tenim representació en diversos països.

El que volem, doncs, és la llibertat. Perquè a dins d’Espanya no s’està gens bé. Perquè tenim personalitat jurídica i som iguals a les altres comunitats del món, Volem ser uns bons veïns d’Espanya. I sabem que a Catalunya no hi sobra ningú: ni tan sols els colonitzats.

Anuncis