Per què vull un estat? Albert Riubrugent


És evident que el procés que estem vivint no és fruit només del que ha passat els últims 5 anys. Però també és cert que els esdeveniments succeïts en aquest període han precipitat un canvi en el pensament de molts catalans.

Però per situar-ho en el temps, citaria tres grans col·lectius que han fet possible arribar a on estem: els que des de sempre hem estat independentistes de sentiment; els nascuts a Catalunya que sense ser del primer grup però veient el maltracte que rebem de l’Estat espanyol, pensen que és millor que nosaltres decidim el nostre futur; els nouvinguts que, també veient com hem estat espoliats durant aquests anys de pretesa democràcia, consideren que, tot i tenir lligams fora de Catalunya, desitgen que siguem els propis catalans els que gestionem els nostres recursos i sobretot creem una societat més justa. Sense cap d’aquests grups segur que no haguéssim arribat on som i segur que no aconseguirem la independència.

Però hi ha un altre “col·lectiu” a qui mai no li agrairem prou el que està fent per nosaltres i que en certa manera ha contribuït a engrandir el segon i tercer col·lectiu: l’Estat espanyol i els seus governs. És el nostre millor aliat; a tall d’exemples: retallades constants de les nostres competències, inversions destinades a Catalunya irrisòries, incompliment dels pressupostos, ingerències en competències ja transferides (evidentment a la baixa), atac frontal a la nostra llengua i cultura, manipulació arbitrària de la història, baixíssim perfil democràtic dels governs espanyols, atzagaiades contra la llibertat d’expressió… No és la meva opinió; són fets. Tenim alguna altra sortida que no sigui la Independència?

Anuncis