Jordi Morales i Valldepérez, A l’atenció d’Albano Dante: inquietuds i recels


Amb l’horitzó de les futures eleccions del 27-S, aquestes últimes setmanes estem vivint intensos debats a les xarxes entre els partidaris de la llista de Junts pel Sí i la del Sí que es Pot. Entre d’altres, hem pogut llegir la teva carta oberta a Lluís Llach i la seva resposta en 6 tweets.

Un debat complex, a vegades contradictori, suscitat en el context d’una política catalana que, a diferència d’aquelles desenvolupades en territoris on nació i estat configuren una sola cosa, s’articula a través dels eixos social i nacional. Una realitat que sens dubte complica el debat i fa que sovint, interessadament o desinteressadament, s’obviïn o es magnifiquin, segons convingui, diferents elements del debat.

És en aquest context en què a mi, un simple militant de base sense la notorietat mediàtica de què pots gaudir tu, se’m generen alguns recels o inquietuds davant l’allau de notícies, escrits i consideracions en què ens veiem immersos. D’aquí la carta que ens ocupa.

En primer lloc voldria que quedés ben patent el respecte i agraïments infinits cap a la gran tasca que, juntament amb la Marta, heu estat fent al capdavant de la revista “Cafè amb llet”. Heu estat, junt amb la CUP de Reus, uns dels referents en la denúncia de les greus irregularitats originades des de la seva creació en el si d’un sistema sanitari català malauradament caracteritzat per l’opacitat en la gestió i el malbaratament d’una quantitat ingent de recursos públics gestionats per alts càrrecs d’una sociovergència que, sovint amb el suport tàcit o exprés d’una ICV amb la qual ara t’alies, ha gestionat el poder a Catalunya des de l’adveniment de la mal anomenada democràcia. Gràcies per tota la informació i col·laboració que has ofert a aquells que, com nosaltres a les Terres de l’Ebre, estem intentant també denunciar aquestes pràctiques irregulars i nocives per a l’interès general del conjunt de la població.

Dit això, comentar que no entenc la simplificació, que des de certs sectors en què tu t’enquadres, s’està fent de la llista Junts pel Sí. Jo, que considero que l’alliberament social ha de vindre de la mà de l’alliberament nacional i que per tant amb la CUP tinc molt clara la meva opció, no entenc i no comparteixo la simplista identificació de la llista de Junts pel Sí amb la figura de Mas i les polítiques neoliberals que aquest ha protagonitzat i que detesto tant com tu. No les entenc, com tampoc no entenc el posicionament de la llista del Sí que es pot que tu representes vers el procés sobiranista català.

M’explico, voler atribuir a la llista de Junts pel Sí únicament les polítiques austericides de l’anterior govern Mas crec que obvia, no sé si malintencionadament, una composició més complexa d’una candidatura que alberga, a més de persones independents com en Raül Romeva, la gent d’ERC -massa còmplice amb les polítiques de CiU, cert- la gent d’Òmnium i la gent de l’ANC. Llista que representa centenars de milers de persones que des de fa anys han organitzat centenars de consultes i s’han manifestat massivament tot reclamant el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. Gent amb molta de la qual no coincideixo amb això de ‘la independència primer’, però molta i diversa gent amb diferents sensibilitats socials que no crec que hagi de ser minimitzada com feu amb l’equació de Junts pel Sí=Polítiques neoliberals de Mas. Una equació simplista que obvia per complet el moment polític excepcional en què ens trobem immersos arran del procés sobiranista. Moment en què molta gent entenem que no es tracta d’elegir un President que gestioni l’autonomia sinó un Parlament que ens ha de dur a l’exercici del dret d’autodeterminació i, si així ho vol la majoria del poble de Catalunya, al trencament amb l’estat de les autonomies i el règim del 78.

Una equació que, en sentit contrari i obviant per contra l’eix social, es podria resumir amb una altra que també està sent utilitzada i tampoc comparteixo -com tampoc comparteixo els insults dels quals ets objecte- i que és la de que es pot= Unionisme de PP i Ciutadans o Federalisme de PSOE. Unes equacions excessivament simplistes que menystenen tant les diferents sensibilitats socials que hi pot haver entre els partidaris de la llista de Junts pel Sí com les diferents sensibilitats nacionals que pot albergar la llista del Sí que es pot. Perquè, parlant clar i demanant-te disculpes si no ho he sabut llegir, quina és la vostra posició respecte a l’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya? Aquest ha d’estar subordinat a un procés constituent a l’estat Espanyol impedit per unes majories qualificades amb les que es blindà la Constitució del 78?

Com et dic, detesto com tu les polítiques antisocials del govern de Mas i dels diferents governs del PPSOE a l’estat espanyol. Aquest és un dels principals motius pels quals sóc partidari de votar sí a la independència (que no vol dir votar la llista de Junts pel Sí). Posats a demanar, una independència de l’estat espanyol i d’una Unió Europea al servei dels capitals financers internacionals que serà una oportunitat de fer net, d’assentar les bases d’un nou estat amb una política educativa, cultural i lingüística pròpia que no depengui del Werts ni dels magistrats del tribunal constitucional de torn, un estat respectuós amb el medi ambient, amb serveis públics universals de qualitat que garanteixi uns mínims de dignitat per tothom i defensi els drets de la classe treballadora, que no estigui subordinat als interessos de les oligarquies empresarials i financeres, en resum, un estat en què la justícia social i la dignitat de totes les persones siguin la prioritat. Objectius la majoria compartits entenc amb la vostra candidatura. No serà fàcil, caldrà estar atents, segurament desobeir i empènyer tots junts per tal de guiar el procés i aprofitar aquesta oportunitat que moltes veiem en el moment polític actual. Ara bé, des de la llista del Sí que es pot estareu disposats a empènyer en aquesta direcció o, per contra, el vostre camí és el d’esperar a obtenir a l’estat espanyol la majoria qualificada necessària per encetar allí un procés constituent que ens dugui a les millores socials que crec que tots dos anhelem?

Crec que fóra bo que ens deixem d’electoralismes propis de la vella política i en lloc de repetir fins a la sacietat els greus vicis dels diferents governs de Mas que ja tots coneixem o focalitzar en excés abraçades puntuals que desvien l’atenció sobre l’excel·lent oposició duta a terme pels diputats de la CUP, posem totes les cartes sobre la taula i siguem clars respecte de quina és la nostra posició davant el moment polític excepcional en què ens trobem. Negar el caràcter plebiscitari de les pròximes eleccions –que precisament és el que fa el govern de Rajoy- o intentar restar a les llistes partidàries del sí crec que fa un flac favor a totes aquelles persones que creuen que sí que es pot transformar la societat actual.

Perquè creiem que sí que es pot, votem sí a la independència.

Atentament,

Jordi Morales i Valldepérez

Vilaweb, 8 d’agost del 2015

Anuncis