MIquel Sellarès s’explica a Olot a través de les seves memòries


El veterà activista polític, un dels fundadors de CDC, que va tenir diversos càrrecs en els governs de Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i un dels artífexs dels Mossos d’Esquadra, Miquel Sellarès, va ser a Olot dissabte per presentar el seu llibre de memòries, Construint un Estat nou (Angle Editorial) a través d’Estelada 2014.

Durant la seva presentació, va quedar clar el seu compromís amb el país durant l’època franquista, però també amb la recuperació de la Generalitat, els diferents governs de Pujol i fins i tot amb el tripartit; actualment, la seva tasca se centra en el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, del qual n’és el president, i a difondre la capacitat de Catalunya d’esdevenir un nou estat.

El seu estil contundent, ple d’anècdotes personals, de relacions amb els òrgans de poder, de coneixences més enllà de l’exercici de la política, l’han convertit en un dels personatges polítics més controvertits. Per això, no es va estar dissabte de disparar contra alguns dels homes forts del nostre país durant anys: Macià Alavedra, Lluís Prenafeta. Parla, però, amb admiració del president Pujol, “que jo penso que no s’ha endut ni un duro; un altre tema és la seva dona i la majoria dels seus fills”; del president Maragall i de Josep-Lluís Carod Rovira, al qual va renyar per l’afer de Perpinyà.

Sobre la situació del procés, el veu amb optimisme, però demana als actors polítics i socials unitat davant dels embats que l’Estat espanyol ens dirigirà, “i que no han estat res fins ara”. Veu bé la irrupció de la CUP en el panorama polític català perquè dóna aire fresc i “net” a la política catalana, però veu massa personalismes i partidismes. Contempla, però, un bon resultat el 27-S.

La propera xerrada d’Estelada 2014 serà el dissabte 13 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a can Trincheria d’Olot. Anirà a càrrec del professor i històriador, Xavier Diez, que presentarà el seu llibre Anatomia d’una ruptura, una anàlisi dels motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya.

7