Gran anàlisi sobre la integració de Catalunya a la comunitat internacional a càrrec de Francina Esteve (CATN)



Una vegada més, Estelada 2014 s’ha lluít en l’elecció del tema i el conferenciant de la seva xerrada mensual. En aquesta ocasió es tractava de Francina Esteve, professora de dret internacional públic i dret de la Unió Europea a la Universitat de Girona i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que va analitzar les vies que ha d’utilitzar Catalunya per a integrar-se a la comunitat internacional en general i a la UE en concret.

Francina Esteve va començar analitzar els objectius que es va posar el CATN quan es va constituir: preparar la consulta sobre el futur polític de Catalunya (que recorda que encara no s’ha celebrat) i valorar les estructures d’estat necessàries per a funcionar com a Estat. Per a ella, “fer-ho bé, expressar-nos lliurement amb plenes garanties democràtiques i que la decisió sigui respectada arreu servirà per inserir-nos en la comunitat internacional i, és clar, en la UE”.

Després va explicar que la creació d’estats no és un fenomen nou i que hi ha molta pràctica internacional, però que és heterogènia i plena de casuística. El factor decisiu són els acords a què s’arribi. En el cas català, es tracta d’un territori dins d’un estat membre de la UE que vol segregar-se de l’estat matriu. I aquest és un cas sense precedents.

Per això, des del CATN plantegen tres etapes: la primera era buscar l’acord amb l’Estat espanyol per convocar la consulta, però això no va ser possible i ara s’està en una situació de bloqueig polític que instrumentalitza el poder judicial i constitucional. Sense acord, doncs, caldrà utilitzar el principi d’autodeterminació com a últim recurs. Però la pràctica diu que només es pot fer servir en casos de domini colonial o de pobles oprimits. Ara bé, una interpretació evolutiva d’aquest principi parla que si s’impedeix exercir l’autogovern, si es redueix aquest autogovern i es coarten les llibertats dels seus ciutadans, es podria exercit el dret de secessió.

En aquest punt es passaria a la segona etapa, la de les negociacions. Després de les eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari del 27-S, és a dir, quan sapiguem la voluntat dels catalans, els nostres representants al Parlament de Catalunya haurien de votar una declaració d’independència és que expressen la voluntat d’iniciar les negociacions amb l’Estat espanyol i amb la UE que acabin amb la proclamació d’independència. “Haurà de ser un procés transparent, ordenat i pacífic, que doni credibilitat”, aconsella Esteve, i continua explicant que “demanarà molta maduresa i preparació per part de Catalunya i que no es podrà visualitzar fins a la proclamació efectiva”. La UE, però, no té cap ganes que això passi, però al mateix temps és un límit per al propi Estat espanyol per tot allò que ens voldria fer.

Aquí arribaria la tercera etapa, la proclamació o desconnexió del dret espanyol, tot i que prevaldria el principi de continuïtat legal. És el moment de demanar l’adhesió formal a la UE i quan es visualitzaran totes les estructures d’estat que s’hauran construït en la segona etapa. En aquest moment, quan ja és un fet, es busquen solucions i Europa és molt pràctica i sap que si no se’n troben, Catalunya seria un focus d’inestabilitat política i econòmica.

Com a conclusió, per a Francina Esteve hi ha solucions tècniques per resoldre la integració de Catalunya i el seu reconeixement, però el que és més important és que els catalans ho vulguin i així ho expressin el 27-S.

El debat posterior va ser animat, formulant-se-li més qüestions i expressant-se opinions per part de la vintena llarga d’assistents a la xerrada, malgrat el mal temps que feia.

1 6

6

Anuncis