Interessant presentació de la Convenció Constitucional a Olot


Dissabte, quatre entitats garrotxines (Estelada 2014, Òmnium Garrotxa, Idesga i ANC Olot i la Garrotxa) es van unir per presentar a Olot la Convenció Constitucional, una proposta que va més enllà de l’articulat d’una Constitució, tal i com han fet fins ara tres grups d’experts. Els ponents, Isabel-Helena Martí, presidenta de Sobirania i Justícia, i Jaume López, professor de teoria política de la UPF, van explicar la iniciativa que recentment van presentar a la presidenta del Parlament de Catalunya.

A la primera part, Isabel-Helena Martí va explicar els orígens de les convencions constitucionals, que cal situar en la de Filadèlfia del 1787 i que donà origen a l’actual Constitució dels Estats Units. Després se n’han produït d’altres, com la Convenció Europea del 2002-2003, iniciativa del Consell d’Europa per encarregar un esborrany de Constitució europea que després va ser ratificada per alguns estats, o la Convenció participativa d’Islàndia. En tots els casos, l’objectiu era aconseguir que una representació de la ciutadania articulés una Constitució amb els màxims criteris democràtics possibles.

De fet, l’informe 10 del CATN, El procés constituent, descriu un procés constituent que és el que utilitzen com a base el grup impulsor de la Convenció Constitucional. A partir d’aquest procés, i per a Jaume López, ja en la segona part, les eleccions del 27-S seran autonòmiques, plebiscitàries i constituents, segons qui les interpreti, però l’objectiu és “no només fer un país normal, sinó millor”, parafrasejant el lema d’Òmnium Cultural. Per això, proposen un procés singular que no és nou perquè altres països ho han fet abans, però que no pot ser com sempre, perquè si ho fos la Constitució naixeria dèbil després de la gran mobilització popular que hi ha hagut fins ara. El procediment, explica, és “l’antítesi de la comissió parlamentària constitucional, “perquè ha de ser un procés que enforteixi al màxim la democràcia representativa, participativa i directa”.

El procediment consta de quatre fases: una fase vinculada a la democràcia participativa a iniciativa de la ciutadania activa, que aglutini el compromís que tenen actualment moviments socials, associacions ciutadanes i grups d’experts que realitzen debats i redacten propostes d’orientació constitucional; una segona fase vinculada a la democràcia participativa amb suport institucional; una tercera fase vinculada a la democràcia representativa a través de representants de la ciutadania, que treballarà a partir de les aportacions de la fase anterior, gràcies a la deliberació conjunta entre els representants electes i representants de la diversitat social (aplicant criteris de gènere, edat, territori, etc.); i una darrera fase vinculada a la democràcia directa, en què el text constitucional s’ha d’aprovar per referèndum vinculant com a garantia de que la sobirania rau en el poble i que aquest sempre té la darrera paraula.

L’acte va ser molt interessant, però seguit per poc públic, a causa segurament del canvi d’horari i de la coincidència amb un altre acte. Malgrat tot, els organitzadors es mostren satisfets de poder portar fins a Olot les diferents iniciatives al voltant de la redacció de la Constitució Catalana.

z08G2S0WgEvazfYbEZi5IVcQgp0TrkHdBXyAzi6HS6c,ky5ANIAIK5Sl4N8u0g8paPo8VQPSPkNVUkYvhhv4KlE RbaV9VG6H_JQcuvOelO5OQuRO83Q2ROR1TdLroOgRug

Anuncis