Enric Marín analitza el procés català i la seva relació amb la resta dels PPCC, amb la sala plena.


Dissabte al vespre, i amb la sala d’actes de l’Hospici plena de gom a gom, Enric Marín, exsecretari de comunicació i exdirector de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat, va analitzar les implicacions del procés sobiranista de Catalunya amb la resta de Països Catalans. Per a Marín, els darrers deu anys s’han de qualificar de “revolta democràtica protagonitzada per les classes mitjanes i populars, la menestralia”. Hi ha tres fets clau que ho expliquen: la crisi econòmica, la crisi sistèmica de l’Estat espanyol i la mort del projecte autonomista català. Per intentar superar aquesta situació, hi va haver una primera resposta que és l’Estatut de Miravet, però la sentència del 2010 dinamita l’últim intent d’encaix de Catalunya a Espanya “perquè ens van dir que tal i com som i ens veiem, no hi cabem a Espanya”, explica Marín. A partir d’aquí, s’activa el moviment sobiranista, que canvia de cara respecte a com havia estat fins ara. El nou moviment sobiranista es planteja la possibilitat de fer-ho tot nou i de forma transversal i inclusiva. Per això, Marín qualifica aquest projecte d’imbatible perquè amplia la seva majoria social, implica la majoria de la classe política i, finalment, el govern i el seu president hi està d’acord.

A partir d’aquest moment, Marín analitza la situació actual, després del desànim dels dos darrers mesos, i constata que amb l’acord de convocatòria d’eleccions anticipades per al 27 de setembre “el sistema de partits de Catalunya ha desaparegut”, i ho argumenta: el PSC és un partit minoritari; CiU, com a projecte pujolista, ha desaparegut i necessita refundar-se; l’esquerra hegemònica s’articula al voltant d’ERC i el centre dreta al voltant de Mas. “El conflicte Mas-Junqueras amagava en realitat el conflicte Mas-Duran, però al president li cal un temps per gestionar-lo i per això les eleccions seran al setembre”, afirma Marín. Per això, després de l’acord, Marín sentencia: “Tot depèn de nosaltres. Si volem, podem”.

I en aquest punt analitza les implicacions del procés sobiranista de Catalunya amb la resta de PaÏsos Catalans. Per a Marín, ens hem equivocat quan hem plantejat l’articulació dels PPCC a partir de ser un estat-nació, quan el que hauríem de fer és plantejar esdevenir una nació d’estats, com ho vam ser a l’edat mitjana. “Catalunya ha d’esdevenir un estat federat amb l’estat de les Illes Balears i amb l’estat del País Valencià, si és que ells volen ser un estat, perquè l’única manera que ells decideixin ser estat és que nosaltres ho siguem primer”, diu Marín. D’aquesta manera, el que s’aconseguiria tindria molt sentit per a la construcció d’Europa i per a l’articulació de la Mediterrània. Catalunya i els Països Catalans han d’aspirar a ser el motor del sud d’Europa, per compensar els motors del nord d’Europa. “Per estratègia, per potencial econòmic, per geolocalització, hem de ser l’euroregió del Mediterrània amb centre a Barcelona; ara tenim una nació culturalment parlant, una mica de nació des del punt de vista econòmic, però no la tenim políticament i només la tindrem si construïm el projecte de la nació d’estats”.

Aleshores va començar el debat, molt animat, entre els més de 60 assistents a la xerrada, en què se li va demanar la seva opinió, entre d’altres, sobre la influència de Podemos en el procés, sobre qui va dir: “Qui vulgui guanyar les eleccions espanyoles ha de ser poc complaent amb Catalunya”; les dificultats de gestionar els vuit mesos que falten fins a les eleccions al Parlament, en què va dir que a més de la dificultat interna (posar-nos d’acord en el full de ruta, assumir el risc d’acostar-nos a les eleccions espanyoles o la mateixa disposició mental que hem d’anar a votar el 27S), s’hi afegeix la dificultat externa que l’Estat espanyol atacarà qualsevol iniciativa que hi hagi perquè “l’Estat espanyol és feble, però encara esgarraparà”, però confia que la ciutadania ha perdut la port i que respondrà massivament al compromís adquirit per Mas i Junqueras).

El secretari d’Estelada 2014, Raül Massanella, va cloure l’acte amb l’anunci que el mes de febrer l’entitat organitzarà dues xerrades: la primera, el dia 14, amb Elisenda Paluzie, degana de la facultat d’economia de la UB, que presentarà el seu darrer llibre, Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent; la segona, segurament el dia 28, amb Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, que parlarà que La independència, millor per al camp.

0717

Anuncis