Josep Bargalló explica el model lingüístic i cultural per a la Catalunya estat


Josep Bargalló va ser el convidat d’Estelada 2014 a la seva xerrada de novembre del 2014. Per a ell, no es pot parlar de cultura i llengua sense tenir en compte el model formatiu i educatiu, que és una de les cinc grans estructures d’estat; les altres són la salut, la seguretat, la hisenda i la projecció exterior i presència internacional. Però l’educació també és una estructura de societat, perquè és un servei públic universal, que tothom hi té dret, però també tothom té el deure d’utilitzar-lo. En canvi, la cultura és un dret universal que té una funció formativa, lúdica i universal.

Per a Bargalló, les polítiques culturals i educatives són molt importants en el conjunt de les polítiques socials “perquè cultura i educació són la quarta pota de l’estat del benestar”. Per tant, educació i cultura són una estructura d’estat, de societat i de l’estat del benestar i, així doncs, són el més important per a l’estat que estem construint. Però també és un motor econòmic, cada vegada més. I també és el pilar fonamental per a la qualitat democràtica d’un estat: no hi ha ciutadans lliures sense polítiques culturals i educatives d’accés lliure i universal en el procés de construcció nacional.

Bargalló considera que “tenim la sort, per dissort històrica, que hem construït una cultura que no es basa en l’oficialitat, sinó en l’elecció de cadascú de nosaltres i això fa que sigui forta, perquè les cultures de futur són les que la gent tria”. Per això “hem de crear una Catalunya de cultura catalana i intercultural, una cultura catalana que beu i beurà de moltes cultures”.

En aquest moment, va descriure el model cultural de la Catalunya estat: ha de ser fet per les institucions i compartit pels individus, que es fonamenti, en primer lloc, en una xarxa d’eines i instruments d’infraestructures d’accés universal; en segon lloc, al suport a la creativitat individuJosep Bargallóal; en tercer lloc, el suport a la indústria cultural que posa els formats perqué la creació arribi, i en quart lloc la presència al món que permet ser reconeguts.

Pel que fa al català, hi ha d’haver una reflexió asserenada: hem de procurar no caure en els errors dels vells estats en el model cultural, lingüístic i educatiu. Per això no podem construir res si hem de renunciar; per tant, el català (i aranès), única llengua oficial del país, sí, però no podem bandejar la realitat de la diversitat lingüística dels nostres ciutadans. I així, hem d’evitar els perills del monolingüisme que la llengua oficial sigui una i la gent n’usi una altra; o del bilingüisme en tots els àmbits que ens exposa a la territorialització. Per tant, hi haurà d’haver àmbits en què s’oficialitzin altres llengües, com ara castellà i anglès, perquè és un sistema de futur. I, a més, haurem de crear una llei de llengües que garanteixi els drets i els deures dels parlants, sobretot dels que tenen altres llengües que no són el català i que estableixi les garanties d’ús d’altres llengües en l’ensenyament. I acabà: “Aquesta reflexió caldrà fer-la sense estridències, escarafalls, imposicions ni renúncies”.

Podeu veure el vídeo de la xerrada en aquest enllaç d’elgarrotxi.cat:

http://www.elgarrotxi.cat/video-josep-bargallo-convidat-estelada-2014-en-la-xerrada-model-cultural-i-linguistic-de-catalunya/

Anuncis