Miquel Puig explica com Catalunya pot ser com Àustria o Dinamarca.


DSCF0071Aquesta és la idea bàsica del llibre Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible, que un dels tres autors, Miquel Puig, va presentar dissabte a Olot. Els altres dos autors són Modest Guinjoan i Xavier Cuadras. La presentació va anar a càrrec del president del Cercle Euram Garrotxa, Òscar Rodríguez, que va comparar la idiosincràsia de Catalunya envers la de Castella, “una cultura econòmica en constant evolució que sempre ha mirat cap a Europa, mentre que Castella té una cultura imperialista”.

Durant la seva intervenció, Miquel Puig va explicar que el títol del llibre prové de la frase que el president Mas va dir el 30 de maig del 2013 davant la Cambra de Comerç: “Catalunya pot ser com Àustria o Dinamarca (…) i això no serà cap infern”. El llibre pretén omplir un buit que existia en els estudis sobre la independència de Catalunya, explicar que Catalunya ha de mirar un grup de països europeus semblants que se n’han sortit prou bé: Àustria, Dinamarca, Bèlgica, Països, Suïssa, Suècia, Noruega i Finlàndia, “dels més rics, dels més competitius i dels més igualitaris del món”. I el primer que fan els autors del llibre és analitzar la viabilitat de la independència de Catalunya a nivell econòmic, a partir d’analitzar com amb els impostos que paguem els catalans –independentment d’on es paguen- donarien per ser un estat independent. El resultat és que Catalunya seria viable, de forma justa, sense necessitar finançament i fins i tot assumint part del deute de l’Estat espanyol. “Molt pocs països d’Europa poden actualment presentar un balanç com aquest”.

I a partir d’aquí s’analitzen diferents facetes d’aquests països, com ara ensenyament, serveis socials, infraestructures, energia, funcionaris, sanitat, etc. i quina posició ocupen i ocupem nosaltres. A partir d’aquesta anàlisi s’arriba a un seguit de conclusions; així, són països que, després d’una crisi, es va forjar una aliança dins la societat que els ha permès tirar endavant. A més, no gasten excessivament més que nosaltres en educació o sanitat i són països igualitaris perquè tenen una estructura productiva que fa que la gent es prepari i tingui llocs de treball ben remunerats. Les seves infraestructures no són pas gaire millors que les nostres ni tampoc tenen molts més funcionaris que nosaltres. El seu ensenyament no és gaire millor que el nostre, fins i tot alguns es gasten menys que nosaltres i els nostres resultats són semblants a alguns d’aquests països. Aturant-se en l’ensenyament, per a Puig la diferència realment important és l’elevadíssim índex d’abandonament escolar prematur que hi ha a Catalunya. Mentre a Catalunya, i a Espanya, el 50 % de la població només té l’ESO, un 20 % estudis postobligatoris (batxillerat i formació professional) i un 30 % estudis universitaris; en canvi, en aquests països és tan sols el 20 % els que tenen només l’ESO, un 50 % tenen estudis postobligatoris i el 30 % també té títols universitaris. “L’abandonament escolar no és culpa de l’escola, sinó del model productiu: si tu tens un model productiu que crea molts llocs de treball poc qualificats, l’estudiant de l’ESO decideix no seguir estudiant perquè troba feina i, a més, veu que no n’hi ha per a estudis postobligatoris. Aquests països creen pocs llocs de treball pocs qualificats i molts de molt qualificats”.

Per a Miquel Puig no hi ha recepta: “en aquests països no tot és tan diferent a nosaltres, sinó que hi impera el sentit comú”, ja que són societats que tenen un consens social molt important en dos aspectes: en primer lloc, l’empresa és molt important i cal protegir-la de tot i de tothom, fins i tot per als sindicats, probablement perquè el país és petit i l’estat es veu fràgil; per tant la prosperitat del país depèn de la prosperitat de l’empresa. I en segon lloc, un consens a favor de la igualtat, on no s’accepta que un ciutadà sigui pobre, estigui mal format i no tingui una bona escola. I diu Puig: “El consens té un avantatge: fa que la societat sigui previsible, i això és molt important per als negocis perquè permet estabilitat; per això, una de les claus de la prosperitat d’aquests països és que són petits i els seus governs són febles i no tenen temptacions de dirigisme sobre l’economia –com sí que passa a França o Espanya- o d’adoptar un model ultraliberal, perquè les fonts de la seva riquesa són molt properes, identificades i s’han de protegir”. Per això es parla del model nòrdic, del model Polder, del model social de mercat, societats i economies organitzades sobre el consens, molt intervencionista per part de tota la societat, forjat en un moment de greu crisi. “Si arribem a independitzar-nos –diu Puig- ho farem en un moment molt difícil, endeutats i poc productius; caldrà aprofitar aquesta situació per construir un model emmirallant-nos en aquests models”.

En conclusió, per a Puig, “la independència és una oportunitat per equivocar-nos (Portugal) o encertar-la (els altres 6 països); és important que sapiguem què volem evitar, però també on volem anar, i per això hi ha aquests models; i, finalment, per arribar a ser com aquests països, hem de començar a caminar en aquesta direcció, perquè tenim les forces suficients per fer-ho ja que tenim elements que no estan tan malament”.

El debat va aprofundir en alguns aspectes, com la qualitat democràtica d’aquests països, el valor de la seva classe política i les oportunitats que s’obren per a una Catalunya estat. La xerrada va tenir una gran qualitat, va poder ser seguida pels assistents de forma fàcil i amena. A més, l’acte havia estat organitzat per dues entitats, Cercle Euram Garrotxa i Estelada 2014, amb la col.laboració de l’Associació de Joves Empresaris de la Garrotxa, recentment creada, una vegada més per crear sinergies entre entitats.

Anuncis

2 pensaments sobre “Miquel Puig explica com Catalunya pot ser com Àustria o Dinamarca.”

  1. Hola:

    Gràcies per compartir amb mi la teva bona feina. Aniré compartint-ho tot a mida que ho llegeixi.

    Jep

    El dia 28 abril de 2014 0.07, Estelada2014’s Blog ha escrit:

    > Xarxa d’entitats d’Olot per la profusió d’idees posted: “Aquesta és la > idea bàsica del llibre Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible, que > un dels tres autors, Miquel Puig, va presentar dissabte a Olot. Els altres > dos autors són Modest Guinjoan i Xavier Cuadras. La presentació va anar a > càrrec del presid”

    1. Moltes gràcies a tu per col.laborar amb nosaltres. Les teves aportacions i fotografies ens enriqueixen.

Els comentaris estan tancats.