Quim Arrufat gairebé omple el Casal Marià explicant el full de ruta de la CUP fins a la consulta.


El diputat de la CUP-AE, Quim Arrufat, va ser el segon convidat del cicle de xerrades I després de la consulta, què?, que organitza Estelada 2014, en col.laboració amb un bon grup d’entitats comarcals i nacionals. La seva xerrada, que va ser presentada per la periodista Paula Núñez, es va organitzar al voltant de tres eixos: una reflexió del moment actual; els escenaris que s’han produït, i la proposta de la CUP-AE.

Per a Arrufat, l’actual moment que vivim com a nació està caracteritzat per tres crisis: la crisi de legitimitat democràtica de les institucions que haurien de donar solució al procés català cap a la sobirania, des de les institucions de l’Estat espanyol a la mateixa Unió Europea; la crisi econòmica, que està empobrint les classes populars a base de retallar sous, prestacions, serveis i drets socials, mentre no es fa res per reformar les causes reals de l’origen de la crisi, que és, sobretot, el sistema financer; i, finalment, la crisi territorial per a l’Estat espanyol, i nacional per a Catalunya, amb l’esgotament que suposa viure sota unes estructures polítiques impositives que han hagut de pagar els Països Catalans, una unitat que és perfectament tinguda en compte per a les elits castellanes.

Davant d’aquestes tres crisis, es produeixen dos escenaris possibles amb dos actors. Hi ha, però, un tercer actor que de moment no s’ha pronunciat i que haurà de fer-ho en algun moment, sobretot quan tingui una excusa per fer-ho, i és la comunitat internacional. Els dos actors són l’Estat espanyol, dominat per unes estructures heretades del règim franquista i format pels banquers, alts funcionaris de l’Estat, els terratinents, els grans industrials, l’església conservadora i l’exèrcit. Per a Arrufat, “aquestes elits, tot i el desprestigi que tenen després del franquisme, de seguida recuperen el poder amb un nacionalisme que ha esdevingut hegemònic, excloent i incapaç d’oferir a Catalunya res”.

L’altre actor és, per a Arrufat, la majoria social de poble català que ha estat capaç, després de dos grans cicles migratoris (l’espanyol, amb tres milions d’immigrants, i l’internacional, amb 1’5 milions de nouvinguts), de viure amb absoluta normalitat, sense traumes ni problemes. Perquè, “és una característica del poble català la diversitat, que potser la nostra gran fortalesa a l’hora d’afrontar un procés d’alliberament nacional”, explica Arrufat, però aclareix, “però l’Estat espanyol sap que ho pot convertir en un polvorí”. Però, conclou, per a la societat catalana només hi ha dues coses que ens fan més por: els mercats financers i l’Estat espanyol, els únics capaços de retallar-nos llibertats i drets.

També és característic del poble català, explica encara Arrufat, la nostra capacitat de teixir vincles associatius, “segurament per no haver tingut estat propi, que ens ha dotat de la capacitat de mobilització”, capacitat que diu que també té a veure amb el procés sobiranista.

Pel que fa als escenaris, són dos: el català i l’internacional. L’Estat espanyol no és escenari de res perquè ha renunciat a ser-ho des del moment que no ha plantejat cap proposta de solució per a Catalunya. Segons Arrufat, “el que tenim davant és un conflicte que nosaltres sols no podem resoldre”; els catalans han de votar a favor de la independència, però necessitem el reconeixement dels països de l’escena internacional, que tard o d’hora s’hauran de pronunciar contra el dèficit democràtic de l’Estat espanyol. I detalla: “Està molt bé expressar voluntats polítiques, però forma part del debat legítim i no significa res. Cal passar a la determinació; per això són molt importants la data i la pregunta, ja que són la nostra carta d’invitació als agents internacionals perquè es pronunciïn en el procés”. I conclou: “Són l’excusa que necessiten per posicionar-se”.

I, per a la CUP, les excuses són dues: la consulta abans que la declaració unilateral d’independència (DUI), ja que la prohibició de la consulta és entès per tothom com un dèficit democràtic de l’estat que tothom entén, mentre que la DUI és un crit a l’esfera internacional perquè et reconegui, però que suposa reconèixer el trencament de l’Estat espanyol i, per tant, saltar-se les regles del joc dels estats. Per tant, per a la CUP és “el referèndum sí o sí, amb o sense legalitat, com a eina de pressió als partits, a CIU i al president Mas, l’únic amb facultats per convocar la consulta”. Aquesta situació la defineix com una “tour de force”, però també com la carta d’invitació internacional necessària.

I mentrestant, l’Estat espanyol, segons Arrufat, podria suspendre l’autonomia, al mateix president de la Generalitat o, tal i com indiquen les seves previsions, una intervenció de la Generalitat a partir de la falta de liquiditat que impediria pagar les nòmines dels funcionaris públics i així poder dir als mercats que ho ha hagut de fer; o bé, la suspensió directa de l’autonomia, combinat amb l’augment de la tensió lingüística, social, mediàtica, etc.

En aquest punt, el full de ruta de la CUP és independència per canviar-ho tot, com a instrument per construir una societat millor, a partir de tenir una majoria social que trenqui les barreres internes de la pròpia societat catalana arribant a tots els col.lectius i així aconseguir una majoria àmplia, dels 70-80 % i poder promoure un acord polític sincer que durant el procés d’independència hi hagi un compromís de disseny democràtic del país o procés constituent participatiu, sobre com volem que sigui el nostre estat.

Acabada la seva exposició, es va obrir el torn de preguntes de la fila zero, aquesta vegada amb les intervencions de representants d’Idesga, la Greda i Procés Constituent. Després, durant un breu col.loqui, es va intervenir des del públic per preguntar, per exemple, sobre quina era l’opinió de la CUP sobre la permanència a la Unió Europa; en aquest punt va ser concloent: en aquesta Europa dels mercats, de la retallada de drets i de l’empobriment de les classes populars, no hi volem ser.

L’acte va comptar amb més de 120 persones a la sala del Casal Marià i va tenir molt bona acollida entre els assistents. La propera xerrada del cicle serà el proper 15 de març i comptarà amb la presència del diputat del PSC Ferran Pedret.

http://www.elgarrotxi.cat/38149

Anuncis