Héctor López Bofill destapa “Els poders catalans que frenen la independència”


Aquest és el subtítol del darrer llibre de l’escriptor i professor de dret constitucional, Héctor López Bofill, La trama contra Catalunya (Angle Editorial i que podeu trobar a la llibreria Drac d’Olot). L’obra es va presentar dissabte en una nova xerrada d’Estelada 2014 i que va comptar amb una cinquantena de persones. La presentació del convidat va anar a càrrec de Núria Torres, presidenta d’Òmnium Cultural de la Garrotxa, que va fer un parlament per encoratjar els assistents i a tota la societat civil a participar del procés de Catalunya cap a la independència i poder així esdevenir “un país normal”, lema de la darrera campanya iniciada per Òmnium.

La xerrada va tenir dues parts: en la primera, l’autor va resumir el contingut del llibre, mentre que en la segona va expressar la seva opinió de l’actual punt en què es troba el procés de Catalunya cap a la independència.

El llibre parteix de la tesi que les actuals estructures del poder polític i econòmic de Catalunya es varen forjar l’any 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i que van continuar durant la transició democràtica i encara continuen actualment durant el procés català cap a la independència. Per això, l’obra pretén, en primer lloc, destapar la minoria poderosa que vol continuar amb Espanya per fer-hi negoci, però també mostrar la fidelitat espanyola d’aquests “agents unionistes contra la independència”, com els qualifica l’autor.

A l’hora d’identificar els agents unionistes que actuen contra el procés català. López Bofill els anomena sense embuts: José Manuel Lara, president i propietari de l’editorial Planeta, el pare del qual va entrar amb les tropes de Franco el 39; el comte de Godó, propietari de La Vanguardia i 8TV, entre altres mitjans, i “Grande de España”; i els directius de “la Caixa”, “el gran germà unionista”, com l’anomena López Bofill, i que són Josep Vilarasau i Joan Antoni Samaranch, però també Joan Maria Nin i Isidre Fainé, que exemplifiquen clarament els dos elements de la trama contra Catalunya: el negoci a Espanya i la lleialtat espanyola.

Per a l’autor, aquests agents unionistes, des de les seves posicions, treballen fermament en el bloqueig del país a través de l’anomenat Grup del Puente Aéreo: parlen amb ministres i presidents del Govern espanyol, també amb els presidents de la Generalitat, pressionen personatges com Duran i Lleida i Joan Herrera, i controlen la política catalana a través del PSC i de CiU, ja que alguns membres d’aquests partits han acabat en consells d’administració d’empreses catalanes, com Narcís Serra, “l’home d’estat més important que ha tingut Catalunya segurament des del general Prim”, segons López Bofill.

La segona part va començar amb una afirmació que connectava amb la primera: “serà difícil que l’estament polític català pugui rematar amb èxit el procés català amb la dependència que tenen respecte als poders unionistes que hi ha a Catalunya”. Per això, per a López Bofill, “la independència no arribarà a través d’una transició, com diu Mas, sinó a través d’una ruptura constitucional: no hi haurà consulta acordada amb Espanya i aleshores s’haurà d’anar a una convocatòria electoral i a la declaració unilateral d’independència des del Parlament”.

Per defensar aquesta proposta, López Bofill argumenta que s’ha visualitzar al Parlament aquesta setmana, amb el vot en contra de CiU a la proposta de la CUP que defensava la convocatòria d’una consulta de manera “unilateral” si no hi ha acord amb l’Estat. El president Artur Mas considerà que en cas extrem caldrà anar a unes eleccions plebiscitàries i a una posterior declaració unilateral d’independència; en canvi, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, defensa celebrar la consulta igualment sense permís de l’Estat. Això ha provocat que CiU votés contra la moció i ERC a favor, igual com ha fet parcialment ICV-EUiA.

També es visualitzaria en els problemes tècnics per organitzar una consulta i en el boicot que alguns ajuntaments, com els de l’Hospitalet i Badalona, en mans del PP, posarien per accedir al padró municipal. Finalment, tampoc no hi ha seguretat d’aconseguir el 50 % de participació.

Per tot això, López Bofill proposa una declaració unilateral d’independència, com ja han fet tants altres països, potser després d’unes eleccions autonòmiques anticipades en què els partits favorables es presentin amb la independència en el seu programa i sense les ambigüitats d’altres eufemismes, com ara estat propi o dret de decidir. López Bofill acabà amb un advertiment: “la trama unionista contra Catalunya està maquinant per evitar que la paraula independència no aparegui en la pregunta”.

El debat posterior va ser animat, després de la proposta agosarada del convidat d’Estelada 2014, amb preguntes i reflexions en veu alta d’alguns dels assistents.

El proper convidat d’Estelada 2014 és la Fundació Catalunya Estat, a través del seu president Jaume Vallcorba. Serà el proper divendres, 13 de desembre, i és una proposta doble. Per una banda, a les 5 de la tarda i a L’Esplai d’Olot (Plaça Catalunya, 5), parlarà sobre Amb la independència, què passarà amb les nostres pensions?, mentre que a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de la Garrotxa (c. Hospici, 8), explicarà sobre Estratègia i negociació per a la independència.

HéctorLB(1) HéctorLB(3)

Anuncis