Gran assistència per escoltar l’historiador Jaume Sobrequés


La sala d’actes de l’Hospici va quedar petita per escoltar l’historiador Jaume Sobrequés, que presentava el seu darrer llibre, Cap a la llibertat. La llarga marxa de Catalunya cap a la independència (Editorial Base). L’acte, organitzat per Estelada 2014, en col.laboració amb la llibreria Drac, Òmnium Garrotxa i PEHOC en el marc de la Fira d’entitats de la Fira de Sant Lluc, va ser presentat per Jesús Gutiérrez, president del PEHOC. Durant la seva intervenció, Gutiérrez va recordar la relació que havia tingut amb Sobrequés durant la redacció de la Història de Catalunyaque dirigia. Per a Gutiérrez, el nou llibre de Sobrequés és interessant per dues raons: es basa en fonts documentals originals i està escrit amb una llengua planera, corrent, fàcil per a qualsevol tipus de lector. D’aquesta manera, acabà, “raons i arguments científics i històrics que serveixen per bastir la nostra opinió” sobre el procés de Catalunya cap a la independència.

Pel que fa a la intervenció de Jaume Sobrequés, va ser una lliçó magistral de la nostra història dels darrers tres-cents anys, “la història d’un gran fracàs, però també d’una gran il.lusió”. A partir d’aquí, Sobrequés va repassar el que ell va qualificar de “garrotades”: la desfeta de 1714, els fracassos de la revolució del 1868 i la primera República (1873); el primer Estatut del 1918/1919, amb Cambó i la Lliga; la dictadura de Primo de Rivera; la segona República i la proclamació de l’Estat Català per Macià; els fets d’octubre del 34, amb l’empresonament de Companys i el govern català; les eleccions del 36 i el triomf de les esquerres; la Guerra Civil (1936-1939); el franquisme i la repressió; la transició democràtica  a partir del 1975; les eleccions del 77, amb l’Entesa dels Catalans, “el moviment polític unitari més important que hi ha hagut mai a Catalunya”, afirmà Sobrequés; la Comissió dels Vint i l’Estatut de Sau; els diferents governs espanyols (Suárez, Felip González, Aznar, Zapatero), en què sempre ha quedat clar que “quan els governs espanyols se senten amb la legitimitat democràtica dels milions de vots, les agressions contra Catalunya s’accentuen”; fins al fracàs de l’Estatut del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional del 2010. En aquest punt, va dedicar grans elogis a la reacció dels catalans a partir de la manifestació del juliol del 2010, inicialment per protestar contra la retallada del TC, però acabà convertint-se en una manifestació per la independència de Catalunya. Sobrequés va afirmar que “a partir de llavors, l’independentisme té carta de naturalesa a Catalunya, perquè mai com aleshores no hi havia hagut un plantejament independentista com aquest”, i va repassar els nous elements que entren en escena: les consultes, la societat civil, el moviment d’ample base social, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, les entitats que apareixen arreu, la gran manifestació del 2012 i la Via Catalana del 2013.

Per a Sobrequés, a mesura que augmenta la majoria social favorable a la independència, també augmenten les agressions contra Catalunya, fins al punt que, per a Sobrequés, “actualment preocupa més el desafiament de Catalunya que no havien preocupat mai les accions d’ETA”. Fins al punt que ell, personalment, no ha trobat entre els seus col.legues espanyols ni mitja dotzena  que defensin el nostre dret a decidir. “No hi ha possibilitat de dialogar amb Espanya. Els seus arguments són irracionals, sentimentals; els nostres són empírics, racionals”, i conclou: “Mai no hi havia hagut en aquests tres-cents anys un moviment tan majoritari a favor de la independència”. La contundència de les seves paraules va deixar emmudit l’auditori, que va reaccionar amb un llarg aplaudiment.

JaumeSobrequésJaumeSobrequés(1)La propera xerrada d’Estelada 2014 serà el proper 9 de novembre, amb la presentació del llibre La trama contra Catalunya, de l’escriptor i professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, Héctor López Bofill.

Anuncis