Albert Royo explica les funcions i els objectius del Diplocat


La primera xerrada del curs d’Estelada 2014 va estar dedicada als afers exteriors. L’introductor de l’acte va ser Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona, que va descriure el panorama exportador de l’economia gironina. Segons Espadalé, les dades indiquen que les exportacions gironines augmenten cada any un 2 %, concentrades sobretot en el sector agroalimentari (45 %), sobretot el sector càrnic (24 %), mentre que les manufactures de consum han baixat fins al 8’5 %. El sector productiu ha hagut d’adaptar-se a les exigències dels nous mercats, sobretot l’europeu, però també, encara que amb menys mesura, l’americà i l’asiàtic. Espadalé va acabar demanant per a les empreses un entorn més adequat, que els faciliti la feina d’internacionalització de la producció industrial, per la qual cosa són necessàries eines com el Diplocat, ens públic al qual va dedicar un elogi i del qual en formen part totes les cambres catalanes.

Per la seva banda, el segon convidat, Albert Royo, secretari general del Diplocat, va començar descrivint l’origen d’aquest nou ens, creat per la Generalitat el novembre del 2012, a partir del Patronat Català proEuropa.  Per a Royo, el Diplocat “es dirigeix a l’opinió pública internacional i pretén explicar Catalunya al món de forma transversal”. Per això, en la primera part de la seva xerrada, va explicar que des del Diplocatvolen transmetre dos missatges: els actius econòmics i empresarials de Catalunya al món i el dret dels ciutadans de Catalunya a poder decidir el seu futur polític a través d’un referèndum o consulta democràtica. Per tal de dur a terme aquests missatges, el Diplocat treballa en quatre línies: en primer lloc, el programa de visitants internacionals (estades de ministres i diputats a Catalunya amb una agenda d’entrevistes amb el President i consellers, i visites a Barcelona; visites d’escriptors i Intel.lectuals escandinaus, així com intercanvis amb joves líders nord-americans influents allà); en segon lloc, el programa de reforçaments de les nostres capacitats, a través de la formació en relacions internacionals, la línia de beques per a joves catalans a l’estranger a través del programa de “la Caixa”  i la creació del màster executiu intern dirigit pel professor Carles Boix; la tercera línia és l’acció i la sensibilització al món, també anomenada diplomàcia acadèmica, a partir de xerrades a universitats sobre Catalunya i el procés català, també a Espanya, amb la convocatòria d’un premi des de PIMEC, amb el programa Implica’t per situar entitats catalanes en els grans debats internacionals, com ara Òmnium i l’ANC, i les jornades per a entitats catalanes perquè guanyin discurs; finalment, la quarta línia de treball és la redacció de documentació (pública i privada), utilitzable pels catalans que hi ha arreu del món, o bé la publicació d’articles a la premsa internacional, com ara els articles apareguts durant la setmana posterior a l’11 de setembre, explicant, per exemple, que Catalunya no quedarà fora de la UE.

En aquest punt inicià la segona part de la xerrada, que va centrar-se precisament a aclarir aquest aspecte. Per a Royo, la posició de la UE és clara: es tracta d’un afer intern d’un estat membre i, per tant, no té competències, però qui sí que en té és el Consell de Ministres. Ara bé, “cap tractat de la UE no diu res sobre com gestionar un procés d’autodeterminació dins la UE” i, per tant, “caldrà negociació política”. Per això, caldria un estudi jurídic que definís un escenari, fet que no s’ha demanat per part de cap estat, ni tan sols Espanya. En aquest punt, Royo va especular: “imaginem que Espanya ho demana i l’estudi conclou que Catalunya queda fora de la UE; quan trigarien a expulsar-nos? Diversos anys. I quan trigaríem a reincorporar-nos? Segurament molt poc.” Per a Royo, complim els criteris interns del tractat de Copenhaguen; però, encara que Espanya ens vetés l’accés, hi ha acadèmics que fan propostes de transició, com l’assessor de la presidenta alemanya que proposa una solució com la de Xipre, però a la inversa: una Catalunya fora de la UE, però amb la legislació vigent que garanteixi seguretat jurídica. Per tant, Royo conclou que “la UE és un club d’estats que és impensable que avui en dia es posicioni, però que ho haurà de fer el dia que es produeixi el trencament”.

El torn de preguntes, que va ser molt animat per part del gairebé centenar d’assistents a l’acte, entre els quals destacaven el president del Consell Comarcal i dos regidors de l’Ajuntament d’Olot, a més de representants d’altres entitats col.laboradores, va servir per aprofundir en alguns aspectes, com ara que el desig d’independència de Catalunya ha de servir també per reformular l’Estat espanyol, tant políticament com democràticament i econòmicament.

La xerrada ha estat valorada de forma molt positiva per part de l’entitat organitzadora perquè ha permès conèixer una de les estructures d’estat que el govern de la Generalitat està creant des de la gran manifestació de Barcelona del 2012. Per al secretari de l’entitat, Raül Massanella, “és una manera d’explicar i formar la població en la tasca ingent que tenim a partir d’ara”.

La propera xerrada d’Estelada 2014 serà el 19 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes de l’Hospici, com un dels actes de la Fira d’entitats de la Fira de Sant Lluc, i comptarà amb la presència de Jaume Sobrequés, historiador i autor del llibre Cap a la llibertat. La llarga marxa de Catalunya cap a la independència, presentat pel president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), Jesús Gutiérrez.

AlbertRoyo-set13(1)

Anuncis