Excel.lent presentació sobre la hisenda pública de la Catalunya estat en la darrera xerrada d’Estelada 2014


Així han qualificat la xerrada els assistents que dissabte passat van anar a la darrera xerrada organitzada per Estelada 2014. En aquesta ocasió, les convidades eren Núria Bosch i Marta Espasa, professores d’economia de la Universitat de Barcelona que presentaven l’estudi que els va encarregar la Fundació CatDem, La hisenda pública de Catalunya com a estat. La xerrada va constar de dues parts: la primera, que va conduir Marta Espasa, es va centrar en les característiques macroeconòmiques de Catalunya en relació als altres països de la UE i a aclarir el concepte de balança fiscal de Catalunya respecte a Espanya. La conclusió és clara: Catalunya formaria part dels països més rics de la UE però és l’autonomia que més aporta a Espanya i que menys li’n tornen. La segona part, que va explicar Núria Bosch, es va centrar en l’anàlisi de la hisenda pública, per tant, en els ingressos i les despeses que Catalunya tindrà quan sigui un estat. Entre els ingressos, destaquen els impostos directes com l’IRPF i els impostos indirectes, com l’IVA, així com els ingressos per les cotitzacions a la seguretat social. Pel que fa a les despeses, Catalunya hauria d’assumir despeses que actualment té l’estat espanyol, com la representació exterior i les beques. Tots aquests càlculs, els han fet del període 2006-2009, que és del que es tenen dades, i utilitzant dos mètodes de càlcul: el flux del benefici (l’assignació de la despesa es fa al territori on resideix el beneficiari, independentment de on es produeix el servei públic o es fa la inversió) i el flux monetari (la despesa s’atribueix al territori en què aquesta es materialitza independentment del lloc geogràfic on s’ubiquin els beneficiaris finals d’aquesta decisió). A través d’una presentació molt acurada, Núria Bosch va anar desgranant on se situaria la despesa d’una Catalunya estat, per arribar a la conclusió que Catalunya disposaria d’un guany fiscal net de més de 16.000 milions d’euros, que es podria destinar a, per exemple, rebaixar els impostos, incrementar els serveis públics, construir infraestructures i eixugar el dèficit de la Generalitat. En aquest punt, l’economista de la UB es va plantejar aclarir dubtes que sovint han utilitzat els partidaris de continuar amb Espanya, com ara si es podrien pagar les pensions, si Catalunya naixeria molt endeutada, quin efecte tindria el boicot dels productes catalans a Espanya, si sortiríem de la UE i de l’euro o si disminuirien les inversions estrangeres.  En tots aquests casos, “les dades indiquen que Catalunya seria viable i podria fer front a les pensions, el deute i continuar a la UE i l’euro, segurament amb un procés d’adaptació de mig termini. Per tant, i com a conclusions, “la posició econòmica que té Catalunya en relació als països de la UE fa que, d’entrada, no hagi de tenir greus problemes per poder ser un Estat amb unes finances públiques viables; la creació d’un Estat propi pot ser una oportunitat per no reproduir l’actual estructura administrativa de l’Estat espanyol i fer una administració moderna basada en els principis de simplicitat, autonomia, rendiment de comptes, control, i incentius a l’eficiència, qualitat i excel·lència; dissenyar un nou marc regulador en els àmbits fiscal, laboral, financer, etc.; definir polítiques pròpies: es disposarà de tots els instruments; per tant, pot ser un canvi històric i, per tant, estructural que s’ha de valorar no en termes de curt termini sinó a mig i llarg termini”. A més, “Quina és l’alternativa? Quedant-se com ara? Deixar que Espanya segueixi maltractant Catalunya? Tornar a intentar de pactar amb Espanya? S’ha demostrat que no podem pactar amb qui nega la nació catalana i ataca reiteradament la seva llengua i cultura. Formar part de l’Estat espanyol té un cost molt elevat per als catalans. Per tant, la solució és tenir un estat propi. I per arribar-hi la nostra gran força ha de ser la democràcia,  que el procés sigui d’una gran puresa democràtica i que el món el conegui”.

El debat posterior va ser molt animat, ja que els assistents volien confirmar aspectes comentats o dits de passada, com ara la situació de les empreses, els possibles aranzels que s’haurien d’establir o el boicot als productes espanyols.

La propera xerrada d’Estelada 2014 serà el 16 de març i anirà a càrrec d’Ivan Serrano, investigador de processos de secessió de la UOC, que presentarà el que ha estat el darrer premi Ramon Trias Fargas, De la nació a l’estat.

Anuncis