Ivan Serrano explica les bases teòriques per passar de la nació a l’estat


Aquest va ser el tema de la xerrada que Estelada 2014 va organitzar aquest passat dissabte, amb el politòleg i investigador de processos de secessió i creació de nous estats de la UOC, Ivan Serrano, recent guanyador del XVI Premi Ramon Trias Fargas amb l’assaig De la nació a l’estat, que s’editarà properament.

Per a  Serrano, en una primera part de la seva argumentació, l’actual procés sobiranista de Catalunya “és extraordinari” perquè mai abans no hi ha hagut un procés semblant en una situació democràtica. Segons la teoria política, es distingeixen dos casos: les secessions bilaterals (acords entre les dues parts) i secessions unilaterals (una part decideix unilateralment separar-se de l’altre, que no hi està d’acord). Per poder-se produir, han d’existir unes condicions prèvies: arguments democràtics, arguments de grup (per exemple, les nacions) i arguments de causa justa (ocupació violenta, genocidi, injustícies diverses, etc.). En el cas d’aquests últims, la teoria política està ampliant els casos, com ara en casos d’incompliments i invasió de competències.

És en aquest context que hem de situar el procés de Catalunya. Els requisits que hauria de complir són els de complir amb els principis democràtics, no ser una situació d’oportunisme històric i, per tant, que tingui consistència històrica, demostrar la voluntat de les demandes a través dels canals establerts per la llei, fet molt important sobretot de cara a la comunitat internacional.

Per a Serrano, el cas català té característiques extraordinàries “i s’ha de ser molt professional a l’hora d’iniciar un procés de secessió”. I aquí començà la segona part de la xerrada, en què a través de dades estadístiques provinents de les enquestes que s’han fet des dels anys 80 fins ara,  va explicar quines són aquestes característiques extraordinàries: l’increment de la identificació nacional, que se situa per sobre del 50 %; l’increment de les actituds de suport cap a la independència, sobretot a partir de la sentència de l’Estatut, en què ja més d’un 50 % dels catalans votaria a favor de la independència mentre baixa l’opció federal o de continuar com a comunitat autònoma, i finalment, l’estructura de suport social cap a la independència; així, el 90 % de la gent que recolza la independència se sent només catalana, mentre que els que se senten tant catalans com espanyols donen suport a la independència en un 20 %. Pel que fa als motius per la independència, els anomenats motius emocionals han deixat pas a motius més pràctics, com ara l’autogestió econòmica, la millora de la prosperitat, la incomprensió i la capacitat de decisió, mentre que entre els motius contra la independència, sí que dominen els emocionals: la pertinença a la unitat d’Espanya, la identitat espanyola o la seva inviabilitat. Finalment, i en contra del que podria semblar, les actituds envers la independència segons les ideologies indica que a més de dretes, menys s’hi identifica, mentre que a més d’esquerres, més identificat s’està amb la independència. Per a Serrano, doncs, “Catalunya no hauria de ser aquí”.IvanSerrano 003

El debat posterior va ser força animat, amb preguntes i aportacions per part de les 25 persones que varen assistir a la xerrada.

Les properes activitats d’Estelada 2014 són la participació a la Fira d’entitats que organitza la Greda aquest proper dissabte, 23 de març, i la xerrada del 6 d’abril, a la sala d’actes de l’IMPC, amb Salvador Garcia-Ruiz, un dels impulsors del Col.lectiu Emma dedicat a la difusió internacional del procés sobiranista de Catalunya, que parlarà d’Independència i la imatge de Catalunya al món.

Anuncis