L’inici de la fi d’un somni


La meva filla gran m’ha demanat que vagi a la seva escola a explicar què és això de la independència de Catalunya. Es veu que alguns dels seus companys li havien demanat a la tutora si podien fer un debat sobre el tema, i la professora, preveient que hi hauria aspectes i dubtes per aclarir, va decidir buscar un pare de la classe que hi pogués ajudar. I aleshores em va trucar i m’ho va demanar. De moment, ho hem deixat per després de Nadal, ja que aquests dies els nois i noies estan per altres temes, però també perquè així podré ensenyar-los amb dades què pensem una part important dels garrotxins sobre aquest tema.

I és que després de més de 19 anys ensenyant català i defensant una llengua i una nació, se m’acosta el moment de poder fer-ho des d’un país independent. Segurament el que acabo de dir sona encara a utòpic per a una gran majoria, però per a mi és molt important començar-hi a pensar. I és important perquè canviarà totalment la meva concepció de la meva feina i de la meva vida.

Per començar, el meu país podrà legislar sobre l’ús del català sense que ningú pugui esgrimir lleis o decrets de rang superior: això ho impedeix la Constitució; aquest decret va en contra de la LOE; la Generalitat no té competències en aquest tema… I així fins a l’esgotament.

En segon lloc, no em caldrà veure com, en el meu àmbit, l’educatiu, el català és una llengua cada vegada menys utilitzada en molts instituts. Sí, tal i com ho estan llegint: molts companys han abandonat l’ús del català a l’hora d’impartir classes perquè la majoria dels seus alumnes no el parlen i, per tant, tampoc l’entenen. El seu microcosmos és exclusivament castellanoparlant: familiars, amistats, oci… Tot és en castellà i, per tant, l’últim reducte que els quedava, l’escola, també s’hi va acostant.

I un tercer element que em canviarà serà que, per fi, hauré pogut decidir sobre un tema que afecta només al meu país sense que d’altres m’ho puguin impedir o m’ho censurin. És a dir, hauré pogut participar d’una presa de decisions col.lectiva. Perquè haurem estat tot un poble, el poble català, que, treballant des de la base, des del mateix carrer, en milers d’entitats i col.lectius que hem fet activitats al voltant de la divulgació del sentiment i el pensament independentista, que hem estat capaços d’organitzar aquestes consultes populars, haurem sigut nosaltres els que haurem aconseguit decidir per la via democràtica.

Per tot això, el vespre del 13D, sigui quin sigui el resultat que es produeixi als 166 municipis que participen de la consulta popular sobre la independència, jo em mostraré satisfet perquè haurem fet una cosa molt important entre tots: expressar-nos lliurement sobre quin és el futur que volem per al nostre país. No ens ha de fer por, doncs, quin sigui el resultat perquè, tal i com deia Lluís Llach, “segur que tomba, tomba, tomba i molt de temps no pot durar”.

Raül Massanella

Anuncis