Els nous camins per a la independència


El mes d’octubre, Estelada 2014 va presentar a Olot la iniciativa del Cercle Català de Negocis (ccn.cat). Ras i curt, és la intenció d’un grup d’empresaris de fer entendre que un dels camins més viables per assolir el nostre país la independència és l’econòmic. Quan es tracta de la butxaca, tothom hi entén. A través d’unes presentacions molt ben documentades, des de diaris de gran tirada a informes catalans, espanyols i internacionals, es van dedicar a demostrar l’espoli econòmic que els catalans hem patit i seguim patint, malgrat tots els acords de finançament haguts. La dada més reveladora és la següent: una família catalana de quatre membres disposaria, si fóssim independents i paguéssim tots els impostos al nostre govern, amb rebaixes destacables dels impostos de la renda, seguretat social, etc., de 12.000 euros més l’any. Vostès saben què faria una família mitjana catalana amb dos milions de les antigues pessetes més a l’any? Segurament no aniria tan escanyada com ara va la classe mitjana catalana, la més nombrosa i la que estan suportant en gran mesura la crisi que el senyor Zapatero va tardar a reconèixer que existia.
Però és que n’hi ha més. Amb el pressupost que tindria la Generalitat, acabaríem amb els “barracons” a les nostres escoles i instituts amb un any, faríem el tren per la costa amb ample europeu i de gran velocitat, desdoblaríem l’eix transversal i podríem construir una pista de bàsquet cada dia. I moltes més coses. Mirin-s’ho.
Realment, l’argument econòmic és un dels més potents per convèncer totes aquelles persones que, sense ser independentistes, poden voler desitjar que Catalunya esdevingui un país independent en el si de la Unió europea. Perquè ens cal dotar-nos d’arguments nous per convèncer els milers de catalans que mai votaran un partit independentista a les eleccions al Parlament, però quue sí que poden optar per dotar-nos d’independència si realment coneixen les xifres, les quantitats que diners que diàriament (60 milions d’euros) surten de Catalunya per no tornar i que, en canvi, si es quedessin servirien per dotar molt millor la llei de la dependència, de millorar les nostres residència d’avis, d’oferir més formació professional als estudiants i als aturats, d’ajudar amb crèdits l’immens teixit industrial de petites i mitjanes empreses que conforma Catalunya. Tal i com deia el professor Jaume López, precisament parlant de conceptes, que el que cal és canviar el frame, el marc cognitiu amb què veiem el món, i deixar-nos de rememorar drets històrics, que també hi són, és clar, però que són més d’ús intern, per passar a utilitzar nous codis per acabar parlant del mateix, és obrir nous horitzons per a la nostra independència.

Anuncis