Balanç després del 13-D


Ara que ja ha passat una setmana de les consultes sobre la independència de Catalunya, és un bon moment per anar fent balanç de les conseqüències que ha tingut i tindrà tot plegat, i fer-ho des de la perspectiva i no pas des de les actituds irades amb què ens vam despertar tots plegats l’endemà mateix.

El primer que cal tenir ben present és que la independència de Catalunya és ja matèria política per als nostres partits. Aquells que hi van mostrar poc més que respecte, però no hi van perdre gaire més, ara tenen davant seu un procés iniciat que segurament no tindrà aturador. Després d’una consulta en vindrà una segona i segurament una tercera, fins que el cap i casal celebri la seva. Qui ens ho havia de dir quan, fa més de sis anys, iniciàrem l’aventura de crear una entitat independentista a la Garrotxa, dedicada sobretot a portar el debat i l’opinió fins a les nostres contrades, que avui hauríem pogut participar activament en una consulta organitzada per la societat civil i que a la nostra comarca hi ha participat el 38 % dels que tenien dret a vot de 15 municipis.

I aquesta és precisament la segona conclusió. Sense una societat civil activa, plenament organitzada, capaç de mobilitzar milers de voluntaris, sense a penes mitjans tècnics ni econòmics, s’ha pogut organitzar a 167 municipis unes consultes que han demostrat que el debat sobre la independència de Catalunya és ben present en molts catalans. Ni els intents de desmerèixer l’organització des de la brunete mediàtica o els partits no nacionalistes han aconseguit aigualir el sentiment que van tenir els catalans que el 13D van dipositar el seu vot a les urnes. Ara pertoca afinar els instruments per aconseguir que la segona convocatòria sigui encara un major èxit, perquè segur que a més d’un ja li ve mal de ventre només de pensar-hi.

I la tercera conclusió és el digne paper que han fet les formacions polítiques, tant les d’àmbit nacional com municipal. CiU, ERC, EPM i les CUP han permès als seus regidors un marge de maniobra prou ampli com per no entorpir l’organització ni el missatge que calia transmetre, la participació. Lluny han quedat els recels d’aquells que sospitaven un major intervencionisme dels partits.

Cal que ara les diferents accions continuïn per aquest mateix camí traçat, un camí de bona organització des de les plataformes constituïdes, en la major unitat possible, sense interferències polítiques i amb la màxima transparència, per garantir que el procés iniciat a Arenys de Munt sigui la primera estació d’un viatge que ens ha de conduir a una consulta oficial, decisòria i amb totes les garanties electorals.

Anuncis