Espoli per la via impositiva.


Que Catalunya, i la resta de Països Catalans, pateixen un espoli continuat dels seus recursos, és ja una veritat acceptada per gairebé tothom. Fins i tot el PSC-PSOE ha acceptat com a viable el concert econòmic que demana CiU.

Gran part d’aquest espoli es produeix per la via dels impostos i serveixen per finançar, entre d’altres, les polítiques subsidiàries d’altres autonomies. Així, l’últim estudi de Cercle Català de Negocis (CCN) denuncia que el 40% dels impostos que es recapten a Catalunya serveixen per finançar obres faraòniques i sense cap criteri de rendibilitat econòmica i social, com ara aeroports, vies d’alta velocitat i autovies. Aquesta conclusió arriba després d’analitzar les balances fiscals entre l’administració catalana i l’estatal publicades del període 2002/05, actualitzades el 2008 i comparades amb el pressupost del 2011.

El mateix estudi explica que de cada 100 euros que s’ingressen en taxes a Catalunya, només 5 són gestionats d’entrada per la Generalitat, mentre la resta van directament a Madrid. Si a aquests diners hi afegim l’aportació que rep directament l’Estat espanyol dels fons socials europeus, equivalents a 15 euros més per habitant, resulta que dels 110 euros de què disposa Madrid provinents de cada català, només en gasta o en reinverteix la meitat, 55, a Catalunya, als quals caldria afegir el 5 que ja no han marxat. Total, 60 euros per català.

La resta de diners provinents de tots els catalans es dediquen a finançar comunitat autònomes sense dèficit fiscal (35 euros) i a inversions en infraestructures, subsidis com el PER, ministeris sense feina o a l’excés de funcionaris (8’35% de la població activa a Extremadura, pel 3’95% de Catalunya).

L’anàlisi del CCN arriba a la conclusió que aquesta precària situació financera és la que obliga la Generalitat a endeutar-se amb particulars, empreses i entitats financeres en 24 euros per habitant i així poder fer front als serveis que presta, especialment sanitat, educació, serveis socials i seguretat. Això sense comptar que cada vegada li cal destinar més del pressupost a pagar els interessos i les amortitzacions i, per tant, li quedin menys diners per als serveis i les inversions que li serien pròpies. Mentrestant, hi ha comunitats autònomes que han augmentat el seu pressupost per al 2012 en un 1’2%, com Andalusia. El CCN conclou que parlar d’un dèficit fiscal del 8 al 10 % del PIB no mostra la veritable magnitud de l’espoli: “l’Estat espanyol ens costa el 40 % dels impostos que paguem els catalans i això no passa enlloc més del món”.

Aquestes i altres xifres i conclusions les podreu conèixer a la propera xerrada d’Estelada 2014, en què el Cercle Català de Negocis presentarà les Raons econòmiques per a l’Estat propi. L’acte se celebrarà el proper dissabte, 18 de febrer, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu Comarcal de la Garrotxa (c/ Hospici, 8), d’Olot.

http://www.ccncat.cat/

Anuncis

One thought on “Espoli per la via impositiva.”

Els comentaris estan tancats.