Desitjos (independentistes) per al 2012


Com cada any, solem formular-nos desitjos per a l’any que acaba de començar. Enguany, però, i més que mai, el binomi salut i feina s’ha fet molt habitual. La salut sempre és bona de demanar-la per tenir-ne, però la feina, tal com va el país, és més necessària que mai.

I és que als ensurts de l’any passat cal afegir-hi les trompades del que ve. A les retallades del govern convergent ja hi hem d’afegir les del govern espanyol. I ens diuen que són només les primeres, que després de les eleccions andaluses en vindran més. Davant d’aquest panorama, cal, doncs, treballar més que mai perquè el 2012 sigui el principi del final.

Per això, el meu desig per al 2012 és, a part de la salut, demanar als catalans un cop de puny ben fort damunt la taula per avançar, a passes gegantines, cap a la consecució de l’estat propi. Tots, des de l’anomenada societat civil, però també la classe política, juntament amb els empresaris i els intel.lectuals, haurem de demostrar que som capaços de pressionar el nostre govern per mobilitzar-nos molt més, aportant projectes i iniciatives positives que treguin la nostra nació de la sotsobra econòmica, lingüística, cultural i nacional a la qual estem abocats. I dic el nostre govern perquè penso que en aquests moments és CiU qui ha de liderar el procés cap a la independència: ella ostenta el govern de la Generalitat i de la capital Barcelona, ella és qui ha guanyat les dues darreres comteses electorals a Catalunya i ella és qui ha plantejat el pas més enllà que suposa el concert econòmic, coneixedora com és que ni n’hi ha prou ni ens el donaran mai.

Per això, en aquests moments, i ara més que mai. és a CiU a qui apel.lo perquè allargui la mai a totes les forces independentistes de Catalunya, tinguin o no tinguin representació al Parlament de Catalunya, perquè es dissenyi un front comú cap a la independència.

Però també apel.lo a ERC, a SI i a la CUP perquè apartin diferències i no deixin el seu braç a tòrcer a  l’hora de pressionar el nostre govern per instituir aquest front unitari. I a ICV perquè s’afanyi a mostrar el seu compromís nacional abans no faci tard.

Si no ens hi posem, el nou govern del PP durà a terme un dur procés de centralització que ja ha començat amb el control del pressupost de les autonomies, que seguirà amb l’atac cap al català com a llengua vehicular de l’ensenyament, la supressió d’organismes autonòmics i la retallada de les transferències que ja ofega la Generalitat o la majoria de municipis catalans. La Generalitat quedarà reduïda a un simple ens de gestió sense cap capacitat de decisió.

Davant d’aquest panorama només hi ha dues solucions: la resignació o plantar-se i obrir un procés cap a la independència. Jo aposto per la segona.

Anuncis