Oriol Illa explica les claus de l’independentisme català de present i de futur


Dissabte, 13 de novembre, el convidat d’Estelada 2014 fou Oriol Illa, últim guanyador del premi d’assaig breu Josep Irla 2010, amb l’obra Independentisme català. Entre el símbol i la institució (Angle Editorial). L’obra, prologada pel vicepresident del govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, pretén explicar l’accés al govern de l’independentisme català sense renunciar a les seves bases ideològiques originàries. L’autor va desgranar durant la xerrada les raons que expliquen aquest procés: des de la formulació teòrica de l’independentisme fins als intents d’accés al poder polític a partir de dos processos: amb l’acceptació i cooperació per part de l’estat que queda després de la secessió (cas de Txecoslovàquia), o bé amb el suficient reconeixement per part de la comunitat internacional (cas de Kosovo), “però també cal una majoria social a favor de la secessió, com s’ha vist durant dècades amb el Quebec”, explica Illa. Pel que fa a Catalunya, l’independentisme identitari d’ERC fins al 1992 esdevé, amb la crisi econòmica del 1993, d’arrel econòmica; l’aportació de Catalunya a Espanya no es veu degudament compensada i es comença a parlar d’espoli econòmic i fiscal. I amb aquest escenari, l’independentisme obté els millors resultats electorals. Aleshores s’inicien accions per crear estructures d’estat, com ara l’acció exterior a través de les delegacions, o la pròpia administració pública. Actualment, amb la irrupció de diverses opcions independentistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme s’imposa nous escenaris i nous elements, que per a Oriol Illa són, entre d’altres, la vinculació de l’independentisme com a opció creïble de govern, la seva transversalitat política, el dret a decidir com a exercicis d’aprofundiment democràtic, les relacions internacionals i les tres E (economia, empresariat, energia), sense oblidat el lideratge polític i popular.
La propera xerrada d’Estelada 2014 serà el proper 11 de desembre, amb el blocaire i historiador Josep Pinyol i Balasch, que presentarà la Declaració Unilateral d’Independència.