Ferran Requejo, del federalisme a la independència


Dissabte passat, Estelada 2014 va tenir com a convidat el catedràtic de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, que va pronunciar la xerrada Democràcia i pluralisme nacional: el cas de Catalunya. Requejo, durant la seva anàlisi, va explicar que en les democràcies occidentals, la capacitat d’autogovern de les minories nacionals és escassa en aquells temes importants, com ara l’economia, les relacions internacionals, la moneda o la defensa. Aquestes mateixes democràcies ofereixen tres solucions a les minories nacionals: el federalisme, les democràcies de consens i la secessió. Davant d’aquesta situació, es va preguntar per què es va reformar l’Estatut de Catalunya i en va detallar quatre objectius: ampliar les competències de Catalunya; protegir el propi autogovern de la intromissió del govern central espanyol atesa l’experiència dels últims trenta anys; el finançament necessari per a Catalunya a fi de reduir l’actual espoli fiscal i, finalment, establir relacions directes de bilateralitat amb l’estat espanyol. “El primer i el quart objectius han quedat força aigualits; el segon i el tercer, cal esperar per avaluar amb xifres i dades, però sembla que ben aviat tornarem a tenir problemes”, va afegir. Davant d’aquest panorama, Requejo proposa aprofundir en la via independentista, però a partir d’establir un programa per assolir amb garanties la independència, pensant abans d’arribar-hi en l’endemà; és, doncs, per a ell, un procés a mitjà termini, en què serà molt important la participació de la societat civil per provocar la classe política a implicar-se en la redacció d’aquest pla per assolir la sobirania nacional. “Els partits han d’explicar també el com s’ha de fer; però sembla que ningú no té encara aquesta estratègia”, va concloure.

Anuncis