Sobre la manifestació


L’estiu s’acaba amb la patata calenta de si cal manifestar-nos abans o després que el Tribunal Constitucional es manifesta sobre la constitucionalitat de l’Estatut. Les diferents forces polítiques catalanes han anat prenent posicions, algunes contradient-se a si mateixes, d’altres deixant clarament que una cosa serà la postura del govern o del partit, i una altra de ben diferent la personal. Com sempre, doncs, la indefinició de la classe política catalana permet als partits espanyolistes deixar-nos com el que som, una colla d’indecisos que bordem però no mosseguem.

I és que ja va per massa vegades que al crit de manifestem-nos s’alcen veus de tota mena, sense que ningú aclareixi l’objectiu de la manifestació. Si ha de ser per pressionar el govern espanyol i el TC abans de la sentència, cal fer la manifestació ben aviat, i un bon dia seria l’11 de Setembre, quan entitats i partits polítics ocupen el carrer per omplir pancartes i manifestos; enguany, un de ben lògic seria demanar que conservin l’Estatut tal i com el va aprovar el poble de Catalunya en referèndum. Però, tal i com ja han dit alguns, avançar-se als fets no justifica l’esforç de l’organització, perquè potser no ens tocaran tant l’Estatut i, en canvi, seria interpretat com una mesura de pressió cap als membres del TC, als quals se’ls titlla de “neutrals”.

En canvi, si l’objectiu és respondre a la retallada del TC, caldrà fer-la a posteriori, quan ja sapiguem què ens toquen i què ens deixen. Aleshores, el problema serà saber quan és massa i quan és poc. De nou, n’hi haurà que es desmarcaran i decidiran que la ribotada és acceptable, mentre d’altres aixecaran el crit al cel i ho consideraran un abús.

Sigui com sigui, sempre hi sortirem perdent, perquè, de fet, aquest no és l’Estatut que volia el Parlament de Catalunya. Se’n recorden, d’aquell Estatut aprovat gairebé per unanimitat pel nostre Govern, i que l’endemà el PSC ja s’afanyava a dir que hi pensava recórrer? Doncs és aquell l’Estatut que volem els catalans, ni el que es va aprovar al Parlament espanyol ni el que ens tornarà retallat i escapçat el TC. Per això, subscric les paraules de Salvador Cardús que reclama que la marxa ha “d’esdevenir un acte d’afirmació nacional dirigit principalment cap als mateixos catalans. Sobretot, -afegeix- cap als que no hi hauran vingut”. Res més clar: sigui quan sigui la manifestació, els catalans hem de sortir al carrer per demanar que sigui superat d’una vegada per totes aquest actual model polític que permet contínuament l’intrusisme d’un govern que no té cap altra voluntat política, econòmica, social i cultural que anorrear-nos definitivament. Aquesta és l’única raó per la qual hem de manifestar-nos: per deixar clar que la nostra dignitat nacional no està subjecte a la decisió d’un tribunal que ni ens representa ni ens assegura justícia. Per això, ens cal fer un pas endavant per superar l’actual situació de dependència de la nostra política a la política espanyola. Només d’aquesta manera avançarem i més d’un haurà de preguntar-se l’endemà si pot continuar per la mateix camí o cal obrir nous camins que portin a un augment del vot nacionalment compromès.

Imatge manifestació de Barcelona
Imatge manifestació de Barcelona
Anuncis